Vilagrà reclama a Rodríguez tenir més veu en els fons europeus per garantir que arriben al territori i al hub audiovisual

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha reclamat aquest divendres a la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, més capacitat de decisió de la Generalitat sobre els fons europeus per assegurar que arriben al teixit productiu i també al hub audiovisual català.

Vilagrà també ha reclamat que la Generalitat disposi d’un fons covid el 2022, i ha reivindicat el paper de la immersió, que és “un model d’èxit”.

Així ho ha fet a la reunió preparatòria de la Conferència de Presidents que ha de tenir lloc al mes de gener a La Palma. La presència de la consellera a la reunió d’aquest divendres, recorda el Govern, no pressuposa que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assistirà a la cita del gener.

Vilagrà ha afirmat que ha assistit a la trobada “perquè l’ordre del dia era substancial” i no ha esvaït la incògnita sobre la presència d’Aragonès a la Conferència de Presidents. “Ara traslladaré la informació que hem parlat al president i valorarem la seva presència, perquè sempre hem explicat que en el cas que hi hagués elements importants per a Catalunya, la ciutadania, l’empresa i l’economia social seríem aquí, que és el que hem fet avui”, ha dit.

Vilagrà ha explicat que en la reunió preparatòria d’aquest divendres ha plantejat la necessitat de disposar de fons covid el 2022 “perquè la pandèmia no s’ha acabat”. “Catalunya està adoptant mesures i les altres comunitats segurament també ho hauran de fer, i per tant necessitem encara els diners per revertir les noves problemàtiques vinculades a la pandèmia”, ha dit.

Pel que fa als fons europeus, ha plantejat que Catalunya, “tingui una veu rellevant en la cogovernança d’aquests fons”. “Estan arribant fons a les empreses, però volem que arribin de forma capil·lar a tot el territori, a les pimes, i ens sembla que això encara no és així”, ha dit.

Vilagrà també ha plantejat a la reunió la situació del català a l’audiovisual i a l’escola. “El català no es toca a l’escola en el sentit que necessitem millorar la capacitació de l’alumnat i del professorat en català perquè continuem essent un model d’èxit”. “A Catalunya les llengües s’aprenen amb bon nivell”, ha dit.

En aquest marc ha recordat que la Generalitat vincula els fons europeus al seu projecte de hub audiovisual. “Nosaltres fem una aposta per la producció pròpia, el doblatge i la substitució, i per tant també amb fons europeus tenim un projecte de hub audiovisual per reforçar aquest aspecte tan important, perquè el català ha de ser a l’audiovisual i hi ha de ser en unes condicions perquè tothom pugui tenir aquesta oferta a les plataformes digitals”.

L’executiu espanyol ha posat sobre la taula una modificació del reglament d’aquest òrgan perquè se celebri dos cops a l’any i perquè es pugui convocar a petició de 10 presidents autonòmics. La proposta inclou que els acords es puguin adoptar pel president i dos terços dels presidents i comprometin el conjunt dels presents.

Previsiblement la Conferència de Presidents del mes de gener se centrarà en la reforma del sistema de finançament que el govern espanyol vol impulsar en els pròxims mesos. Abans de la reunió el PP ha convocat els seus vicepresidents a la seu de Génova per preparar un hipotètic front comú de territoris del PP sobre el finançament.

Paral·lelament, però president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha promogut aquesta setmana amb homòlegs del PSOE, PP i PRC la “declaració de Santiago’. La signen –a més d’ell– els presidents de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura, La Rioja, Cantàbria, Aragó i Astúries, per demanar un sistema que prioritzi la dispersió territorial i per rebutjat un hipotètic acord bilateral entre el govern espanyol i cap comunitat, en referència a Catalunya.