Loppacher creu que l’Estat fa una interpretació “restrictiva” de l’obligatorietat d’exigir el 6% en llengües cooficials
La quota “és d’aplicació al conjunt de plataformes”, segons el president del CAC
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha lamentat que el govern espanyol hagi fet una interpretació “restrictiva” sobre l’aplicació de quotes de català a les plataformes amb seu fora d’Espanya i demana seguir la jurisprudència “inequívoca” del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “Si s’atén al conjunt de la Directiva i d’acord amb la jurisprudència, cal considerar que la quota del 6% és d’aplicació al conjunt de plataformes”, afirma. El president veu “necessari” incrementar del 5% al 10% la quota de finançament d’obres europees, seguint el model de França (del 20%) i d’Itàlia (del 12,5%). El CAC també reclama que la nova taxa de l’1,5% es destini no només a RTVE sinó al conjunt de mitjans públics
Si s’atén al conjunt de la Directiva i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal General de la Unió Europea, pel CAC cal considerar que la quota del 6% és d’aplicació al conjunt de plataformes. Segons Loppacher, no s’ha previst cap quota de català pel que fa a la prominència, concepte que fa referència a les produccions que la plataforma mostra en les primeres pantalles.
Pel que fa a la promoció de la producció audiovisual, Roger Loppacher ha lamentat que no s’hagi recollit la proposta d’augmentar, del 5% al 10%, l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició. En aquest sentit, el CAC subratlla que altres països europeus, com França o Itàlia, plantegen percentatges “molt superiors”. “En el supòsit de França, entre un 20 i un 25% de contribució directa”, rebla. En el cas d’Itàlia, la contribució oscil·la entre un 12,5 i un 20%.
“S’hauria d’establir un percentatge significatiu i concret per a que aquesta producció sigui en llengües cooficials. El text estableix una quota per a la producció en castellà, però no estableix cap quota específica per a la producció en llengües com el català, un fet que no va en la línia de promoure la diversitat cultural i lingüística”, ha explicat el president del CAC.
Per altra banda, pel el projecte de llei fa referència al finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. El text disposa que els prestadors de serveis a petició (com ara Netflix) i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube), quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació del 1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE. En conseqüència, el Consell considera que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se, només, al sosteniment del prestador del servei públic d’àmbit estatal sinó que hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la CCMA.
El projecte de llei tampoc creu respecta les competències exclusives de la Generalitat sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de titularitat de la Generalitat. El president del CAC considera així mateix que caldria exercir les competències pròpies i aprovar la legislació sobre audiovisual que preparava el Govern de la Generalitat i que va decaure per les darreres eleccions. “L’Estatut d’Autonomia preveu que en el supòsit que la Unió Europea aprovi una legislació que substitueixi una normativa bàsica, com és el cas, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que en el nostre cas seria mitjançant la reforma de la llei audiovisual catalana, que és del 2005”, ha dit. Segons Loppacher, s’hauria d’aprovar urgentment la reforma de la llei audiovisual catalana, que és de l’any 2005. “El que és important és que s’actuï de manera immediata, ja que aquesta norma serà determinant per vertebrar el sector audiovisual durant els propers anys.
“Amenaça” per al CAC
El president també considera que “el projecte de llei suposa una amenaça molt gran per al CAC ja que el text no respon al nou panorama audiovisual i no atribueix cap competència al CAC en relació amb els serveis de comunicació audiovisual a petició ni les plataformes d’intercanvi de vídeos. Un fet especialment greu si tenim en compte que aquests serveis i plataformes són avui una de les principals fonts de consum audiovisual de la ciutadania a Catalunya, especialment entre el públic més jove”.
Loppacher ha recordat que totes les competències s’atribueixen a la CNMC (o al ministeri, en alguns casos). “No poder exercir determinades funcions o no participar de les actuacions que afecten als serveis de comunicació audiovisuals televisius a petició, els serveis audiovisuals radiofònics a petició, els serveis de plataformes d’intercanvi de vídeos i els continguts que difonen, pot suposar limitar l’àmbit funcional dels reguladors audiovisuals com el CAC en temes tan rellevants i en els quals el Consell porta anys treballant, com són la protecció dels menors, el discurs d’odi, la publicitat encoberta o la desinformació.”
A més, ha afegit que amb l’actual redacció, es donaria la “paradoxa que el Consell no seria competent en la supervisió i control de les eventuals previsions que garantissin la diversitat cultural i lingüística en els serveis de comunicació audiovisual televisius a petició, un tema de vital importància per la llengua catalana”.
Segons el Consell, caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, amb l’objectiu d’optimitzar el recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual.