“Proposem passar de la protesta a la proposta”

D’on surt el Debat Constituent, com va ser la creació del Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, les fases del debat, en quin punt som ara i tota la feinada que ens queda per fer. La gent té molta preocupació per saber d’on ve, perquè s’han donat notícies no sempre ben ajustades. Com que hi ha hagut altres experiències, hi ha una mica de confusió sobre per a què servirà. I la gent vol saber qui hi ha al darrere, que és legítim. Preocupa saber si l’esforç d’inscriure-s’hi val la pena o no. Hi ha aquest punt de vista de ponderar les coses des del mercantilisme en un moment històric, cultural i polític en què la gratuïtat i l’altruisme no cotitzen i tot ha de tenir una finalitat palpable.

No. Les inscripcions, el web i l’aplicació són segurs, fora del domini de l’Estat espanyol. Quan t’hi inscrius, reps una clau personal i les teves dades desapareixen i pots accedir amb aquesta clau tantes vegades com vulguis al qüestionari, que és anònim. Està bé que s’expliqui per tranquil·litzar la gent, però sempre els pregunto si s’han mirat el qüestionari i si hi veuen alguna pregunta que pugui ser objecte de repressió i que pugui acabar al Tribunal Constitucional quan no és cap llei. L’eina de la por és efectiva, i aquesta sí que és rendible. Hi ha una certa innocència..., perquè si tens un telèfon mòbil o un compte bancari ja estàs controlat.

Sí, però aquells no feien un plantejament punyent i concret, sinó de desitjos, amb tot allò de transcendent que té la paraula. I moltes d’aquestes coses concretes poden ser assolides sense arribar demà a la república. I és important, perquè moltes es converteixen en una guia de lluita. Els debats que fem serveixen per contrastar plantejaments diversos sobre cada àmbit, però no has d’arribar a acords com en anteriors processos, sinó que la persona pren posició responent el qüestionari, que pots modificar després. Hi ha una espècie de submissió cultural classista, de menysvalorar-se pel fet de no tenir una expertesa, que no necessites per saber si vols una banca com la d’ara o pública, o una renda mínima, si saps què vol dir cada cosa. Molts cops els dic que totes les desgràcies que tenim les feien els experts. No demanem a ningú que redacti una llei i només necessites reflexionar i que algú t’aclareixi arguments i et doni elements per contestar el qüestionari.

És el nostre taló d’Aquil·les, perquè Lluís Llach té una vinculació directíssima amb l’independentisme i una servidora va ser diputada de la CUP. I és cert que l’espai immediat on trobem més sensibilitat i interès és el cercle sobiranista i independentista. En la composició del Consell Assessor inicial hi havia gent que no venia del món independentista, com l’Albano-Dante, i n’hi havia d’altres que simplement eren demòcrates i que comparteixen que el sostre autonòmic no només és antipàtic i està acabat, sinó que l’hem de trencar per on calgui. El problema és que els escenaris no es desconflictivitzen, sinó que cada vegada, dissortadament, hi ha més motius i raons perquè els pols facin certes pressions. Ens adrecem a les persones demòcrates que vegin que cal dissenyar un país amb cara i ulls, millor, generós, acollidor...

Els set àmbits i els més de trenta subàmbits dels qüestionaris es traduiran en mandats constituents. Serem profundament gelosos perquè no hi hagi interpretacions. No serà un llibre verd, blanc o rosa. Serà convertir cada pregunta en una posició majoritària.

Entre el maig i el juny acabaran els debats. Després, tindrem uns mesos per recopilar i fer una primera lectura de la síntesi que ens doni el sistema i començar a fer la proposta. A la tardor pensem que podrem fer la convocatòria i la celebració del fòrum cívic i social. El concert del dia 18 ha de donar més amplitud i il·lusió, perquè ens trobem massa sovint amb una sensació de desesperança i els proposem passar de la protesta a la proposta.

S’ha de decidir en el fòrum cívic i social què vol dir un acte solemne, què significa el lliurament i què n’esperem.

Amb els resultats a la mà i els escenaris polítics que hem après que són imprevisibles, serà un debat a plantejar en el fòrum.

Potser paga la pena, i això és collita pròpia, pensar si caldrà fer una proposta acompanyada de suggeriments o mobilitzacions. Tindrem un mapa de respostes sobre molts àmbits i a molta gent li pot interessar. En un procés real constituent, nosaltres seríem el poder constituent i el que en sortís seria vinculant i acceptat pel constituït. I pot donar moltes pistes sobre per on va bona part de la ciutadania, perquè mai s’ha preguntat d’una manera tan concreta i precisa sobre com triar els jutges, quantes legislatures haurien de durar els polítics o si vols una renda garantida universal. Malament qui no vulgui fullejar, i ja no dic estudiar, els resultats sobre què pensa una part del poble.