El TC s’ofega en recusacions

En el seu discurs pel 43è aniversari de la Constitució, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va incloure-hi cites de tres escriptors: el difunt Joan Margarit (“la vida s’alimenta dels dies generosos. De donar i protegir. Quan s’ha pogut donar, la mort canvia”), José Ángel González Sainz (Sòria, 1956) i la recentment traspassada Almudena Grandes (“esos domingos de invierno en los que el cielo más bello del mundo elige amanecer en Madrid”). Però va ser la cita d’un altre difunt, el jurista progressista Pablo Pérez Tremps, a qui Batet va recordar cinc mesos després de la seva mort, el que va agitar el flamant president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano. L’ofici de recusar, que la dreta espanyola va estrenar apartant Pérez Tremps –per haver fet un informe sobre l’Estatut abans de ser jutge– per alterar les majories i decantar-les contra l’Estatut, és ara un bumerang que amenaça l’era que obre González-Trevijano, fins al punt d’arriscar-se a no tenir ni quòrum per resoldre les causes del procés i de l’exili.

El perfil indissimuladament afí al PP dels nous magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel els ha convertit en objecte de recusació per part de l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Si Espejel és tan propera al PP que va ser apartada del cas Gürtel –“avui i sempre serà Concha”, María Dolores de Cospedal dixit–, Arnaldo ha combatut amb la ploma la classe política catalana en articles a El Imparcial: ell ha titllat els líders sobiranistes de “torquemadas de la justícia oficial” (Acatar para no cumplir, 2 de març del 2017), va fer mofa d’Oriol Junqueras equiparant-lo amb “l’os Yogui” (Parecidos políticos, 8 d’octubre del 2015), el setembre del 2017 va firmar el manifest Parar el golpe i després de l’1-O va censurar la “Generalidad” per “rebel·lar-se contra la supremacia de la Constitució”.

A la falta d’imparcialitat dels nous magistrats s’hi suma que dos dels que continuen al TC van optar per inhibir-se l’abril passat, forçats per Puigdemont: Antonio Narváez va dictar a Granada el novembre del 2017 la conferència titulada El problema catalán tot denunciant “un cop d’estat encobert molt més greu” que el cop militar del 23-F del 1981, i Cándido Conde-Pumpido –fiscal general de l’Estat del 2004 al 2011 amb Zapatero– va censurar l’1-O perquè “s’invoca la democràcia per atacar l’estat de dret”.

En conversa amb aquest diari, el nou president del TC admet que el paisatge de magistrats recusables li genera preocupació perquè l’article 14 de la llei orgànica del TC exigeix almenys dos terços dels membres que el formen per resoldre cada cas. Amb dotze membres, el quòrum està en vuit: si a la baixa actual d’Alfredo Montoya per un ictus s’hi sumen dos d’inhibits (Narváez i Conde-Pumpido) i dos de recusats (Arnaldo i Espejel), només quedarien set magistrats, insuficient per arribar al quòrum legal. “Cada cas es resoldrà de forma immediata i rigorosa, en temps i forma”, avisa Trevijano, que a diferència del predecessor Juan José González Rivas (2017-2021) vol desplegar un estil obert i acceptar preguntes. L’espasa de la recusació, però, no és igual per a conservadors i progressistes: a Pérez Tremps un informe li costava el vot el 2007; Francisco Pérez de los Cobos (2013-2017) va poder presidir el TC amb el carnet del PP.