La justícia britànica obre la porta a l’extradició d’Assange als EUA
El Tribunal d’Apel·lació de Londres revoca la decisió inicial i autoritza l’entrega del periodista de WikiLeaks
Confia en les “garanties” dels EUA, on s’enfronta a fins a 175 anys de presó
La defensa anuncia que recorrerà contra la resolució
Els Estats Units s’han sortit amb la seva, almenys per ara, pel que fa a l’extradició de Julian Assange. El Tribunal d’Apel·lació de Londres va decidir ahir que el periodista podia ser extradit als EUA. D’aquesta manera, els dos magistrats del Tribunal, Lord Burnett i Lord Holroyde, van revocar la decisió del 4 de gener passat de la jutgessa de primera instància Vanessa Baraitser, que va denegar el lliurament del fundador de WikiLeaks perquè considerava que presentava un alt risc de suïcidi a causa dels trastorns mentals que té.
Els dos jutges van considerar que la jutgessa Baraitser havia basat la seva decisió en el supòsit que el periodista quedés retingut en condicions de presó molt restrictives, si era extradit. El tribunal va exposar ahir que les autoritats nord-americanes els havien presentat un paquet sense precedents de garanties que Assange no seria sotmès a mesures més estrictes que els altres presos. “Aquest risc [de suïcidi] queda exclòs per les garanties que s’ofereixen, i estem convençuts que, si les haguessin presentat a la jutgessa, hauria respost de manera diferent”, va assegurar Lord Burnett.
En resposta a la decisió, Stella Moris, advocada i parella d’Assange, va dir: “Apel·larem contra aquesta decisió al més aviat possible.” Moris va tenir dos fills amb el periodista australià durant els set anys que va estar tancat a l’ambaixada equatoriana de Londres i ha obtingut permís per casar-se amb Assange a la presó de Belmarsh, on està reclòs en condicions restrictives. Moris considera la sentència “perillosa i equivocada” i un “greu error judicial”. “Com pot ser just, com pot ser correcte, com pot ser possible, extradir Julian al mateix país que va conspirar per matar-lo?”, va plantejar. Els seus advocats apel·laran contra la decisió i arribaran al Tribunal Europeu de Drets Humans, si cal.
Els EUA acusen Assange de disset càrrecs d’espionatge i un altre de frau i abús informàtic. Així és com qualifiquen penalment el filtratge i la publicació de centenars de milers de secrets diplomàtics i militars el 2010 i el 2011 a través del portal de WikiLeaks, que després van replicar els principals mitjans de comunicació mundials. Assange s’enfronta a penes de 175 anys de presó als EUA.
Solidaritat
Desenes de persones es van congregar fora de l’alt tribunal per demanar-ne l’alliberament. Consideren que l’extradició del periodista d’investigació està motivada políticament i és un atemptat contra la llibertat d’expressió i de premsa.
Una d’aquestes concentrades, Sadia Kokni, explicava: “Estic totalment decebuda amb la decisió. Sabia que aniria així, però encara conservava una petita escletxa d’esperança que la justícia britànica diria una cosa diferent dels EUA.” Un company seu deia: “Em fa vergonya ser anglès.”
LES FRASES
Presó i en una cel·la d’aïllament
Julian Assange, de 50 anys, fa més de deu anys que està privat de llibertat, des que va publicar al seu portal de filtracions, WikiLeaks, desenes de milers de cables i documents classificats del Pentàgon sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan que exposaven la mala praxi dels soldats estatunidencs. La persona que va filtrar els documents, l’exsoldat Chelsea Manning, va ser empresonada i indultada per Obama abans de deixar el poder el 2017.
El 21 d’agost del 2010, la fiscalia sueca va emetre una ordre d’arrest contra Assange per tres delictes d’abusos sexuals (que ja han expirat) a dues dones aquell estiu a Estocolm. L’ordre va arribar al Regne Unit, on es trobava Assange, que es va negar a entregar-se per sospites que darrere Suècia hi havia els EUA. Atesa la possibilitat de ser extradit, Assange va violar la llibertat sota fiança de què gaudia a casa d’un amic.
El 19 de juny del 2012, es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres, ja que l’aleshores president, Rafael Correa, li va donar asil. Va estar tancat en una petita habitació de l’ambaixada fins que va ser entregat a les autoritats britàniques quan va arribar al poder Lenín Moreno, el 2019. Aleshores va ser traslladat a una presó d’alta seguretat en una cel·la d’aïllament mentre se celebrava el judici per la seva extradició.