Suïssa arxiva la causa judicial contra Joan Carles I
Certifica que sí que va cobrar 100 milions de dòlars i un “desig d’ocultació”, però no troba “prou proves” que fos una comissió il·legal
Pot precipitar el tancament de les altres causes a l’Estat espanyol
La fiscalia de Ginebra va anunciar ahir l’arxivament de la investigació sobre els 100 milions de dòlars que el rei emèrit Joan Carles I hauria cobrat com a part, suposadament, d’una comissió il·legal a l’Aràbia Saudita. El fiscal suís Yves Bertossa va obrir la investigació el 2018, arran de publicacions en dos mitjans digitals espanyols d’una conversa entre Corinna Larsen i el comissari José Manuel Villarejo en què Larsen explicava que el rei li havia regalat aquests diners i que estaven ocults en comptes suïssos.
En un comunicat, la fiscalia ahir n’ordenava el tancament perquè la recerca “no ha permès establir un vincle suficient entre la quantitat rebuda de l’Aràbia Saudita i la concessió de contractes per a la construcció del tren”. Ara bé, Bertossa sí que considera provat que Joan Carles I va rebre, el 8 d’agost del 2008, els diners al compte de la fundació Lucum, oberta al banc Mirabaud de Ginebra, i de la qual era beneficiari el rei. I també el “desig d’ocultació” dels diners mitjançant fundacions pantalla, així com el trasllat dels diners a paradisos fiscals.
En les investigacions de la fiscalia també es documenten tres pagaments a Larsen de nou milions de dòlars, procedents de Kuwait i Bahrain. “Aquestes transferències no van ser prou documentades pels acusats”, diu el fiscal, que indica que el compte de la fundació Lucum va ser tancat el 2012 i el seu saldo (65 milions d’euros) transferit a un compte gestionat per Larsen al paradís fiscal de les Bahames. La fiscalia multa el banc amb 47.000 euros per no haver informat de determinades dades, i 143.000 més per costes judicials. Corinna Larsen va emetre ahir un comunicat en què afirma que l’arxivament “l’exonera” de responsabilitat: “La meva innocència era evident... i aquest episodi ha servit per danyar encara més la meva imatge.” Larsen ha demandat l’emèrit als tribunals britànics acusant-lo d’amenaces, i s’hauran de pronunciar sobre si el rei té immunitat i, per tant, pot o no ser jutjat allà.
La fiscalia anticorrupció espanyola va prolongar mig any la investigació oberta sobre el patrimoni de l’emèrit, a través de tres causes. Malgrat això, el blindatge que li atorga la Constitució mentre va ser cap d’Estat –és a dir, fins a l’abdicació en el seu fill el 2014– fa impossible jutjar-lo a l’Estat espanyol. Per tant, la decisió suïssa facilita políticament un eventual retorn de l’emèrit, que va marxar als Emirats Àrabs. Joan Carles afirma que desitja tornar, i exigeix el retorn de l’assignació anual dels pressupostos de l’Estat.
