Entitats per la llengua insten els partits a fer-se valer en la llei audiovisual
Cuixart defensa la quota del 6% en català, basc i gallec i un règim sancionador efectiu
També volen catàleg en aquestes llengües a totes les plataformes
Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Kontseilua i Mesa Pola Normalización, les entitats promotores de les llengües catalana, basca i gallega, van trobar-se ahir a Madrid per demanar als partits dels seus territoris que facin valer el seu pes en escons per millorar la llei audiovisual en el tràmit d’esmenes al Congrés tot pressionant el govern del PSOE i Podem. En una reunió dels representants de les entitats –per Òmnium hi havia Jordi Cuixart– amb membres d’ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, En Comú Podem, el PNB, Compromís, el BNG, Més País i Bildu van demanar-los una estratègia conjunta per garantir la producció audiovisual en les tres llengües a les plataformes.
Tot i que la trobada va coincidir amb l’acord entre ERC i el govern espanyol per finançar part de la producció audiovisual en les tres llengües, el president d’Òmnium no va voler valorar l’anunci i va exigir als partits convocats a la trobada que facin “un bon ús de l’aritmètica parlamentària” i va reivindicar com a imprescindible que la futura llei estatal estableixi quotes per al català, el basc i el gallec. Així, Cuixart defensa la quota del 6% per a les tres llengües en la futura llei, també amb un règim sancionador per als mitjans i plataformes que la incompleixin, tal com recollia l’ACN: “És imprescindible que les quotes, que són importantíssimes, tinguin un règim sancionador”.
Les entitats defensen un règim sancionador efectiu per evitar que les plataformes audiovisuals prefereixin pagar multes perquè els surti més barat que no pas fer producció en català, basc i gallec. Les entitats reclamen que la llei també obligui les plataformes a incloure als seus catàlegs els doblatges i versions amb subtítols que els ofereixin les administracions i que incloguin el catàleg ja existent en les llengües cooficials de l’Estat. També volen que les empreses que tenen la seu fora de l’Estat hagin de complir la quota de compra o inversió en producció en aquestes llengües.
