Política

El Congrés aprova la nova llei de Formació Professional que pretén reforçar la modalitat dual

El text, que encara haurà de passar pel Senat, obté 180 vots a favor

La cambra dona llum verda definitiva a l’ingrés mínim vital

El Congrés ha aprovat aquest dijous el projecte de Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional (FP) que vol reforçar la modalitat dual. El text, que ara serà remès al Senat, ha obtingut 180 vots a favor, 88 en contra i 75 abstencions. La norma preveu una oferta “única, modular i flexible” de Formació Professional en cinc itineraris formatius ascendents. Les formacions del grau A seran les formacions petites, mentre que els títols i cursos d’especialització seran els graus D i E.

El grau A constitueix l’oferta més petita del nou Sistema Nacional de Formació Professional i permetrà obtenir una acreditació parcial de competència. La superació de totes les acreditacions parcials permetran obtenir el grau B de formació, i el grau C inclourà diversos mòduls i conduirà a l’obtenció d’un Certificat Professional.

El grau D es correspon amb els cicles formatius de Formació Professional on s’inclourà un projecte entre els mòduls, així com innovació, investigació aplicada i emprenedoria. Finalment, el grau E integrarà els cursos d’especialització que tindran una durada d’entre 300 i 800 hores. Qui els superi tindrà el títol d’Especialista (Grau Mitjà) o Màster Professional (Grau Superior).

Tota la formació tindrà un caràcter dual, que podrà ser general o intensiva. La Formació Professional general correspon a un temps a l’empresa d’entre el 25% i el 35% de la duració total de la formació, i el compromís de la companyia de participar en un 20% dels continguts i resultats de l’aprenentatge del currículum.

Quan l’estudiant passi més d’un 35% del temps a l’empresa s’anomenarà Formació Professional intensiva i el centre haurà de col·laborar en el desenvolupament de més del 30% del currículum. A més, en aquest cas hi haurà un contracte de formació entre l’estudiant i l’empresa.

Ingrés Mínim Vital

El Congrés ha aprovat definitivament aquest dijous l’ingrés mínim vital (IMV) després del seu pas pel Senat, on es van incorporar diverses esmenes per incloure més persones com a beneficiàries de la prestació. El text definitiu ha obtingut 169 vots a favor, 98 en contra i 63 abstencions. Així doncs, el projecte de llei ha superat l’últim tràmit parlamentari i es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè les modificacions respecte del decret inicial entrin en vigor l’1 de gener de 2022. Un dels principals canvis, introduït en la comissió de Treball de la cambra baixa a mitjans de novembre, que es començarà a aplicar l’any vinent és la introducció d’un complement per a la infància.

Serà de 100 euros al mes per llar amb nens de 0 a 3 anys, de 70 entre 3 i 6 anys i de 50 per cada menor d’entre 6 i 18 anys.

El PSOE ha reivindicat, a través de la diputada Carmen Baños, que l’IMV ja arriba a més de 820.000 persones i que s’amplia la possibilitat que el rebin joves extutelats i rebaixa alguns dels requisits per accedir-hi, com el termini d’antiguitat de la unitat familiar. Baños ha destacat que la mesura “completa l’estat del benestar”.

La diputada d’Unides Podem Isabel Franco ha defensat que el text definitiu “redueix traves” i permet “millorar l’accés” a l’IMV perquè sigui “més gran”.

El text ha obtingut el vot a favor del PSOE, Unides Podem, ERC, JxCat, EH Bildu, Nova Canària, PRC i Terol Existeix. En contra hi han votat el PP, PDeCAT, BNG, PNB i Fòrum Astúries. S’han abstingut Vox, Compromís, Més País, CUP, Cs i UPN.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.