El TGUE convoca una vista el 21 de gener pel veto inicial de l’Eurocambra a reconèixer l’escó de Puigdemont i Comín
Els eurodiputats de Junts denuncien que la institució presidida per Tajani va vulnerar els seus drets polítics
El Tribunal General de la Unió Europea ha convocat una vista judicial a Luxemburg el pròxim 21 de gener pel recurs dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín contra el veto inicial del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó, segons confirmen fonts de la defensa a l’ACN. El 2019 tots dos van interposar un recurs al TGUE per la negativa de l’Eurocambra, llavors presidida per l’italià de Forza Italia, Antonio Tajani, a acceptar-los com a eurodiputats malgrat haver guanyat les eleccions europees a Catalunya. Si bé tots dos van ser reconeguts posteriorment arran de la sentència pel cas del líder d’ERC Oriol Junqueras, Puigdemont i Comín han mantingut el recurs per denunciar que es van vulnerar els seus drets polítics.
Fonts de la defensa avancen que Puigdemont i Comín no assistiran a la vista judicial. Els advocats no veuen “convenient” que hi siguin presents perquè tots dos són eurodiputats i no volen que es pugui interpretar com una “pressió” al tribunal. De totes maneres, fonts del tribunal recorden que durant l’audiència només poden parlar els advocats, si bé els afectats poden estar presents a la sala si així ho desitgen.
Aquesta no serà l’única vista judicial a Luxemburg relacionada amb l’afer català que hi haurà el 2022, ja que tant Puigdemont, Comín, la també eurodiputada Clara Ponsatí i l’exconseller Lluís Puig estan pendents del cas de les prejudicials sobre les euroordres que el Tribunal Suprem va enviar el Tribunal de Justícia de la UE. D’altra banda, hi ha el recurs contra el suplicatori davant el TGUE que denuncia l’aixecament “irregular” de la seva immunitat parlamentària a principis d’aquest any.
El cas del 2019
L’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comin i Clara Ponsatí es van presentar a les eleccions europees del maig del 2019 encapçalant la llista de Junts. La formació va guanyar els comicis a Catalunya amb més de 985.000 vots i li pertocaven, en aquell moment, dos escons al Parlament Europeu.
La Junta Electoral Central (JEC) va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, així que en la llista que va enviar la JEC el 17 de juny del 2019 no apareixien ni Puigdemont ni Comín, exiliats a Bèlgica. Tampoc Oriol Junqueras, a qui el Tribunal Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la carta magna.
El llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va rebutjar la petició de Puigdemont i Comín de ser reconeguts com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Malgrat l’intent fallit per aconseguir-ho cautelarment a través del TGUE, els dos escons de Junts van quedar buits en la sessió constitutiva de la cambra el 2 de juliol del 2019.
Al·legacions principals
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE el 19 de desembre del 2019 sobre la immunitat de Junqueras va establir que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes. Arran d’aquesta decisió, l’actual president de l’Eurocambra, el socialista italià David Sassoli, va ordenar reconèixer Puigdemont i Comín.
Tanmateix, la seva defensa va mantenir la demanda contra la cambra per no haver-los reconegut des del principi i haver fet cas a la llista de la JEC. “Constitueix una declaració il·lícita de vacant”, denuncia l’escrit presentat al TGUE. En concret, al·leguen que es van vulnerar els seus drets com a candidats electes i el dret dels ciutadans a ser “directament representats” a la UE al Parlament Europeu, tal com recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE i els tractats.
Impugnen tant la decisió de no prendre nota dels resultats proclamats inicialment, com la “denegació d’accés a la recepció especial organitzada per als membres electes” del Parlament Europeu a finals de maig del 2019. De fet, Puigdemont va denunciar que els serveis de seguretat li van prohibir l’entrada a la seu de Brussel·les per fer els tràmits previs com a eurodiputat.
Vet a l’entrada
En el seu moment, fonts parlamentàries van confirmar que els nous membres podien obtenir “una acreditació provisional” mentre “no arriben les comunicacions oficials dels estats membres” amb la llista definitiva, però defensaven que es reservaven el dret a “no concedir cap facilitat” fins a assegurar-se que la persona havia obtingut l’acta de diputat.
Tanmateix, Tajani va decidir finalment suspendre aquesta acreditació provisional dels eurodiputats electes de l’estat espanyol per “evitar qualsevol interferència en un procediment nacional”. A principis del 2019, el Parlament Europeu va prohibir una conferència de Puigdemont i el llavors president Quim Torra en considerar que suposava “una amenaça per mantenir l’ordre públic a les dependències” de la cambra.