Es posa en marxa el Consell de la Catalunya Exterior

Els més de 400.000 catalans que es calcula que viuen a l’estranger ja disposen d’un nou òrgan impulsat pel govern a fi d’intensificar-hi les relacions i atendre i seguir de més a prop els seus interessos. Ahir es va constituir formalment, en un ple semitelemàtic al Palau de la Generalitat, el nou Consell de la Catalunya Exterior, un fòrum de consulta i de participació que reuneix en una mateixa taula les més altes autoritats de la Generalitat –el va presidir el president, Pere Aragonès, amb la consellera d’Acció Exterior i impulsora de la iniciativa, Victòria Alsina, com a vicepresidenta– i alguns perfils més tècnics amb representants tant dels casals catalans a l’exterior com de noves comunitats virtuals, a més d’altres entitats de la societat civil amb presència a fora, com ara l’ANC, Òmnium o la Plataforma per la Llengua. Dimarts, al Palau de Pedralbes, ja hi havia hagut una primera sessió preparatòria de caràcter més informal en què van participar tots els directors i secretaris generals del departament –entre ells, Laura Costa, que ocupa la direcció general específica de la Catalunya exterior, que s’ha creat aquesta legislatura– a més de la consellera, a fi d’organitzar-se perquè l’òrgan sigui el màxim d’útil i operatiu, i fer un primer repàs de les principals necessitats pendents i els projectes conjunts que es poden emprendre per fer-hi front.

En total, a més d’Aragonès i Alsina, el nou consell el formen 21 vocals procedents de tots els àmbits geogràfics, dels quals sis han pogut ser-hi aquests dies presencialment. Tots ells ja s’han organitzat ara en grups de treball per objectius, amb la funció última, segons assenyalava ahir la consellera a la sortida, d’“assessorar, elaborar informes i fomentar les relacions entre catalans a l’exterior i amb les institucions”. “La xifra ha anat creixent de manera bastant intensiva l’última dècada, i la Generalitat s’hi vol apropar donant-los veu i serveis”, resumia.

Les primeres prioritats del nou òrgan se centraran en tres grans línies de treball. D’un cantó, la voluntat d’ampliar el catàleg de serveis que la Generalitat ofereix a aquest col·lectiu, una intenció que entronca, segons indiquen des del departament, amb la idea d’actualitzar i potenciar el registre de catalans a l’exterior, un cens d’adscripció voluntària creat el 2014 que ja permet gaudir d’avantatges com ara el carnet jove i carnets de biblioteca, colònies d’estiu o la targeta sanitària, el factor fins ara més valorat en les enquestes que s’han fet, i que per exemple molts catalans que viuen a fora ja han fet servir des de l’estiu per vacunar-se a Catalunya. En aquest sentit, ja s’està fent una anàlisi de les eines que ofereix el registre i les que li poden faltar per ser més atractiu.

Un segon gran objectiu és la reforma i modernització dels casals catalans, una xarxa que avui ja n’engloba 144. “Hem de flexibilitzar els models amb què els ajudem, i que siguin més representatius de la gent més jove i de la nova comunitat que ha marxat els últims anys”, constatava ahir Alsina. Per últim, es vol identificar i connectar el “talent català” que hi ha al món, perquè com a mínim se’l pugui involucrar per “fer junts” l’acció exterior del país. Aragonès, en aquest sentit, descrivia els catalans a fora com “el millor ambaixador que el país pot tenir al món”, i assegurava que amb el consell es reforçarà “l’intercanvi de capacitats i de talent, de coneixements i d’expertesa”, i permetrà “teixir encara més complicitats en un món interconnectat”.

La consellera feia èmfasi també a la sortida en un altre gran objectiu inherent a aquest rol, i pel qual ja han destacat històricament les comunitats a l’exterior, que no és cap altre que el de projecció del català. Destacava, així, que els casals “tenen molt bones pràctiques” vinculades a l’ensenyament i a la protecció de la llengua, com ara cursos, espais de joc per a nens o clubs de lectura, i es vol vetllar també per potenciar aquesta faceta, arribant a donar-ne cobertura en països on ara no hi ha casals, sigui des de comunitats veïnes o, si cal, des del mateix departament.