Política

En conflicte permanent

Les relacions de Moscou amb Washington estan en el punt més baix des dels anys vuitanta

Biden recorda la ingerència en les eleccions del 2020 i colla Putin per Ucraïna

Quan es compleixen trenta anys de la caiguda de l’URSS, les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Rússia –dues de les grans potències mundials– estan en un dels moments més dèbils de la seva història. Alguns experts asseguren que en el punt més baix des dels anys vuitanta.

Aquella dissolució de la Unió Soviètica, l’actual president rus, Vladímir Putin, va descriure-la com “la catàstrofe política més gran del segle XX”. Unes paraules que els seus detractors li retreuen per acusar-lo d’haver eliminat moltes de les llibertats conquerides en l’era postsoviètica durant les seves dues dècades al capdavant del Kremlin.

Fa tres dècades, arran de la caiguda del comunisme, la relació bilateral entre nord-americans i russos va començar amb bon peu amb el lideratge de Boris Ieltsin des de Moscou, especialment amb Bill Clinton a la Casa Blanca. Una entesa que es va allargar només una dècada. El bombardeig de l’OTAN a l’antiga Iugoslàvia va deteriorar significativament les relacions, que només es van minimitzar després dels atemptats d’Al-Qaida.

Però a mesura que Putin ha encadenat anys al Kremlin, el lligam amb Washington s’ha anat enquistant i l’entesa sembla molt llunyana. Les dues potències tenen interessos compartits: la seguretat nuclear, la lluita contra el terrorisme i l’exploració espacial. L’annexió de Crimea per Rússia, el cas de l’opositor al Kremlin Aleksei Navalni i la intervenció militar russa a Ucraïna van tensar molt més la corda, que es va agreujar amb la interferència de Rússia en les dues últimes eleccions presidencials nord-americanes (2016 i 2020).

Des de l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, Rússia va posar-li deures ben aviat, especialment en el tractat New Start, del qui Trump havia desmantellat els acords internacionals de control d’armes. Amb la intenció de cosir noves aliances, Biden i Putin van acordar l’ampliació del tractat cinc anys més. Però, des d’aleshores, la tensió continua a l’alça. Així, en l’últim any els dos països han expulsat diplomàtics de l’altre bàndol dels seus territoris –i l’amenaça continua vigent– i l’administració nord-americana ha imposat sancions a empreses del sector tecnològic amb segell rus.

El punt més tens és Ucraïna, a la qual Rússia amenaça amb un atac imminent. Biden ha posat setge sobre Putin, a qui ja ha advertit que els Estats Units i els seus aliats europeus intervindran davant un possible atac rus a Ucraïna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Protestes a Israel pels nous mesos d’ofensiva bèl·lica a la Franja

barcelona
estat francès

La participació a les legislatives es dispara a la tarda fins al 59,71%

barcelona

Antimonàrquics recorden a la FPdGi i la Casa Reial el dret de protesta

LLORET DE MAR
estat francès

Triomf independentista a Nova Caledònia

barcelona
parlament europeu

La nova aliança d’Orbán reuneix els suports per constituir-se com a grup

barcelona
política

Illa vol resoldre el problema de l’habitatge amb ERC i els comuns

barcelona
política

“Fem el camí més curt”: Llach presenta al Canet Rock la samarreta de la Diada

barcelona
estat francès

La participació al migdia a les legislatives és del 26,63%, la més alta des del 1981

barcelona
Memòria democràtica

Reparació jurídica a 21 represaliats pel franquisme al Penedès

Barcelona