Bèlgica rebutja extradir Valtònyc
El Tribunal d’Apel·lació de Gant diu que l’entrega a l’Estat vulneraria els seus drets fonamentals
El jove mallorquí celebra la victòria judicial, però sent “ràbia i impotència” pels músics perseguits per les seves cançons
Bèlgica rebutja extradir el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Després d’un llarg i complex procés judicial, la justícia belga es va pronunciar ahir de manera gairebé definitiva sobre el cas del cantant condemnat a l’Estat espanyol a tres anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons.
El Tribunal d’Apel·lació de Gant va denegar ahir l’entrega a les autoritats espanyoles perquè suposaria vulnerar els drets del raper, de 28 anys. “Els drets fonamentals d’aquesta persona, inclòs el dret a la llibertat d’expressió, serien violats si se l’entregués [per injúries a la corona]”, assegura la sentència, a la qual ha tingut accés El Punt Avui. Valtònyc no seria empresonat a Bèlgica per insults al rei, a diferència del que li hauria passat a l’Estat espanyol si no hagués marxat.
“Si Espanya és un estat feixista i continua al segle XVIII, és perquè li interessa”, va denunciar ahir el raper en sortir dels jutjats. Alleugerit, però indignat per l’ús del Codi Penal espanyol contra els artistes, Valtònyc està a punt de deixar enrere un viacrucis judicial que ha durat gairebé una dècada.
Amb només 18 anys, el jove mallorquí, llavors desconegut, va ser detingut i acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les seves cançons. L’Audiencia Nacional el va condemnar a tres anys i mig de presó aplicant una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió. Tot i que no tenia antecedents, Josep Miquel Arenas havia d’entrar a la presó el 2018, quan el Tribunal Suprem va ratificar la sentència.
Tanmateix, va optar per marxar a Bèlgica, on ja s’havien exiliat els exmembres del govern de Carles Puigdemont, i el seu cas va agafar una nova dimensió europea. En plena crisi del “procés”, l’Audiencia Nacional va emetre una ordre europea de detenció contra el raper, que ha resultat un estrepitós fracàs i ha posat contra les cordes l’Estat per la duresa del seu Codi Penal.
D’entrada, un tribunal de primera instància de Gant –primera ciutat on es va instal·lar el raper– va rebutjar l’entrega a l’Estat. La fiscalia belga, en nom de les autoritats espanyoles, hi va recórrer i el cas va passar a mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que ha examinat minuciosament durant tres anys si es donaven les condicions necessàries, segons el sistema europeu d’extradicions, per entregar Valtònyc.
Primer revés, al TJUE
Hi havia tres delictes pels quals se’l podia entregar a l’Estat si eren equivalents en la legislació belga: enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. El primer no existeix a Bèlgica, però l’Audiencia Nacional va intentar forçar una extradició ràpida, sense èxit.
La legislació europea permet aquesta via per a crims castigats amb almenys tres anys de presó. Valtònyc va ser condemnat a dos anys per enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima era de tres anys, ja que es va reformar el Codi Penal el 2015. La trampa va quedar al descobert quan els jutges belgues van demanar l’opinió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El març del 2020 el tribunal amb seu a Luxemburg va retreure a l’Estat espanyol que apliqués de manera retroactiva el Codi Penal per reclamar l’extradició del cantant.
Tomba les injúries
Un cop descartat l’enaltiment del terrorisme, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va analitzar les injúries a la corona. Insultar el rei sí que era un delicte a Bèlgica i estava penat amb fins a tres anys de presó, però els magistrats belgues van dubtar si la seva llei del 1847, de facto enterrada al país, respectava els drets fonamentals. En aquesta ocasió, van consultar el Tribunal Constitucional, que en una decisió històrica va tombar la normativa belga per vulneració del dret a la lliure expressió seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans. Un efecte col·lateral del cas Valtònyc que ha deixat en evidència el Codi Penal espanyol i els seus tribunals.
Així que només quedaven les amenaces. Però ni per aquest delicte el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha acceptat l’extradició, perquè tampoc estan penades al país si no van acompanyades d’una condició. “L’actitud [del cantant] no és il·legal segons l’ordre legal belga”, remarca la sentència d’ahir de l’alt tribunal.
Recurs improbable
La fiscalia belga té 24 hores per apel·lar-hi davant del Tribunal de Cassació, un pas molt poc probable, perquè es tracta d’un recurs per denunciar irregularitats en el procediment judicial, més que per rebatre el fons del cas. Per tant, Valtònyc ho té pràcticament guanyat. “Si volen anar a Cassació i gastar els diners del contribuent, que ho facin, però no hi tenen res a fer”, va avisar ahir el raper, que ara queda en llibertat a Bèlgica.
“La llibertat condicional s’ha acabat, perquè els motius de presó a Espanya no són crims a Bèlgica, els càrrecs estan descartats i no hi ha extradició”, explicava ahir el seu advocat, Simon Bekaert, fill del prestigiós lletrat i expert en euroordres Paul Bekaert, també implicat en la defensa juntament amb l’advocat Gonzalo Boye.
En sortir del tribunal, Valtònyc va assegurar que a títol personal està “content” amb la sentència: “Després de quatre anys, soc lliure.” Però és una victòria agredolça. El músic sent “molta ràbia i molta impotència” perquè hi ha artistes en situacions semblants a la seva, com Pablo Hasél, que estan complint pena de presó.
“A l’Estat espanyol, avui hi ha rapers condemnats a presó, i sento molta impotència, perquè no hi puc fer res i perquè veig com un estat membre europeu no està respectant un dret fonamental com és la llibertat d’expressió”, va lamentar el mallorquí.
I és que, a diferència de Bèlgica, la llei d’injúries a la corona continua vigent a l’Estat espanyol. Fa gairebé un any que el Consell d’Europa, organització internacional formada per 47 països europeus, va alertar el govern de Pedro Sánchez que la penalització de delictes com les injúries a la corona o l’enaltiment del terrorisme posa en risc la llibertat d’expressió.
Malgrat les promeses del Ministeri de Justícia de reformar el Codi Penal per la pressió europea, la proposta continua en un calaix i els artistes, exposats a passar un calvari judicial com el que ha viscut Valtònyc.
Futur en llibertat, retorn incert
La negativa de Bèlgica a entregar Valtònyc a l’Estat espanyol és una victòria per al cantant, no només perquè queda en llibertat, sinó perquè el procediment judicial de les euroordres ha posat en qüestió tant el Codi Penal com les decisions de la justícia espanyola.
Ara bé, tenir raó no sempre és suficient. Almenys per poder tornar a casa, en el seu cas. Valtònyc és lliure a Bèlgica, però si trepitja l’Estat serà detingut i empresonat. La condemna continua vigent i, aparentment, no té més vies de recurs judicial per anul·lar-la. El seu recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans va ser rebutjat per un defecte de forma. Un contratemps desafortunat, ja que la doctrina d’Estrasburg sobre injúries a la corona i llibertat d’expressió jugava a favor seu.
Una via per poder tornar a l’Estat seria l’indult. El febrer d’aquest any, Unides Podem el va demanar de manera conjunta per a ell i per a Pablo Hasél, actualment a la presó. Una altra seria una reforma del Codi Penal que rebaixés o despenalitzés els delictes pels quals va ser condemnat.
El cantant, però, no té gaires esperances. L’Audiencia Nacional s’ha mostrat en contra de l’indult i el govern del PSOE i Podem no donen senyals de progrés en la reforma del Codi Penal. A més, Valtònyc té altres fronts judicials oberts.
Un tribunal de Sevilla ha obert una altra causa contra el raper per un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. La fiscalia demana quatre anys de presó. Vist el panorama, Valtònyc no veu segur tornar i per ara es quedarà a Bèlgica.
