Política

Londres no supera la ruptura

Les dificultats per aplicar l’acord de separació de la UE forcen el govern de Johnson a demanar-ne la renegociació

Falta mà d’obra en sectors on solia haver-hi una majoria de treballadors comunitaris

El primer any fora de la Unió Europea (UE) s’ha convertit en la constatació per al Regne Unit que el Brexit, tal com el va negociar Boris Johnson, no és factible portar-lo a terme. Fins al punt que els britànics encara no han pogut complir, en la seva totalitat, amb els controls i el paperam a les fronteres. Els problemes per implementar el Brexit s’han traduït en una falta de mà d’obra en sectors amb majoria de treballadors comunitaris, com ara l’hostaleria i la restauració, la construcció i el transport.

Aquest primer any s’ha caracteritzat pels problemes de transportistes, que han derivat en la falta de productes als supermercats, a les farmàcies, a les carnisseries i a la majoria de sectors de l’economia britànica. A tot això s’hi ha afegit el nou sistema d’immigració, que limita l’entrada de treballadors no qualificats.

Davant la crisi, el govern de Johnson va haver de donar visats de tres mesos a 5.000 conductors de camions europeus i a 5.500 comunitaris perquè treballin en el sector aviari, un altre dels afectats. Tots els sectors han assenyalat el Brexit com un dels principals factors d’aquesta crisi. Johnson es refereix al problema global de subministrament provocat per la covid, però en cap cas esmenta el Brexit entre les causes que agreugen la situació al país.

L’altre gran problema derivat del Brexit és la implementació del Protocol d’Irlanda del Nord, que deixa parts de l’economia nord-irlandesa dins del mercat únic i de la unió duanera, o sigui, que trasllada la frontera amb la UE al mar que separa l’illa d’Irlanda (on hi ha Irlanda del Nord) de la de la Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les i Escòcia) trencant així el mercat interior britànic. Això va provocar una crisi amb els unionistes nord-irlandesos i de subministrament. Els empresaris van dir que el protocol que va signar Johnson no es pot dur a terme.

Durant el primer any del Brexit, el Regne Unit encara no ha implementat els controls a la frontera. Ni a la britànica, l’exterior, ni a la nord-irlandesa, la interior, on Johnson ha demanat un període de gràcia indefinit. Al setembre, Brussel·les va denunciar el Regne Unit per incompliment dels acords signats, però la denúncia ha quedat aturada per no apujar més la tensió entre les dues parts mentre busquen un reajustament. Un altre focus de tensió és l’amenaça constant de Johnson d’activar de manera unilateral l’article 16 del Protocol, que permet posar en marxa un pla d’emergència de forma consensuada. La UE li recorda que ha de complir el que va signar.

Obrir converses

La situació va arribar a tal punt que el Regne Unit va demanar renegociar el Protocol del Brexit. La UE va acceptar obrir converses, però no renegociar el text. Johnson demana eliminar qualsevol rol que puguin tenir les institucions europees sobre el país, inclòs el Tribunal de Justícia Europeu; reescriure les parts del Protocol –inclòs l’article 5– que cobreixen els controls del Brexit i els documents duaners, i l’article 12, sobre la supervisió i compliment dels acords. I modificar l’article 7 sobre la protecció del mercat intern britànic. També la creació d’un sistema que permeti l’abolició de tot el paperam que afecta la venda de productes entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

De moment, la UE permet la lliure circulació de medicaments bàsics al mercat interior britànic. Londres no en té prou i demana més. Ara mateix la negociació s’ha ajornat fins després de festes. Després continuaran discutint.

La tensió torna a les files conservadores

Daniel Postico

El Brexit va provocar la crisi social i política més greu de la història moderna del Regne Unit. La societat es va trencar per la meitat entre partidaris i detractors de la separació de la UE. Però el conflicte va acabar amb la victòria electoral de Johnson el desembre del 2019 amb la promesa d’implementar el Brexit. Aleshores van acabar les tensions. Fins i tot el nou líder laborista, Sir Keir Starmer, un dels líders europeistes, va votar a favor de l’acord de Johnson. Al Regne Unit s’ha acceptat el Brexit. Ja no hi ha debat. Les tensions s’han traslladat a dins del Partit Conservador, on va començar tot, entre els que aplaudeixen les polítiques post Brexit de Johnson, com ara la pujada d’impostos, i els que no. Aquest Nadal ha dimitit el cap negociador del Brexit i un dels principals aliats de Johnson, David Frost, disconforme amb la direcció empresa. Fa poc més d’un any, Johnson ja va fer fora Dominic Cummings, l’ideòleg del Brexit, que era el seu principal assessor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.