A Brussel·les mirant París

L’atzar del calendari ha fet que la presidència rotatòria de la Unió Europea (UE) per a França arribi el primer semestre del 2022, quan al país estan convocades eleccions al més alt nivell, però l’actual llogater de l’Elisi, Emmanuel Macron, no pensa desaprofitar l’oportunitat.

Europeista declarat, esperava aquest moment des de feia cinc anys i la seva ambició és liderar una reforma a fons de la UE des de la presidència francesa, ara que la històrica cancellera alemanya, Angela Merkel, s’ha retirat. Ni les crítiques interiors que l’acusen de monopolitzar l’espai en plena precampanya retardant al màxim l’anunci de la seva candidatura per a la reelecció a l’abril, ni una pandèmia que s’allarga perillosament en el temps no semblen destorbar-lo.

El seu lema és la sobirania europea, tant pel que fa a fronteres com econòmica, per enviar missatges de fermesa respecte a l’opinió pública més preocupada per la immigració i més conservadora i a la vegada de protecció per a les capes de la població més desafavorides amb un discurs de sensibilitat social. La fórmula de dretes i esquerres alhora, que li ha funcionat a França, i que es resumeix en la frase inicial que va pronunciar en la presentació d’aquesta presidència rotatòria a principis de desembre: “Hem de passar d’una Europa de cooperació a l’interior de les nostres fronteres a una Europa forta al món, plenament sobirana, lliure en les seves decisions i mestressa del seu destí.”

Això es concreta, primer, en una reforma de l’espai Schengen, un reforç de la policia de fronteres (Frontex) i una reformulació de la política d’asil. “Ens cal una Europa capaç de controlar les seves fronteres”, afirma Macron davant les crisis migratòries que s’han agreujat des del 2015. “Hem d’evitar que el dret d’asil, que es va inventar al continent europeu i que forma part del nostre honor, no es pugui desviar”, hi afegeix, referint-se tant a les xarxes de traficants d’immigrants com a les dificultats per gestionar totes les demandes que arriben. I, en aquest sentit, el president francès vol una “harmonització a nivell europeu per evitar jocs no cooperatius entre els estats membres”, assenyalant indirectament els països de l’Est. Una orientació que també implica una sobirania estratègica europea en defensa i, per tant, més cooperació en aquest àmbit enfront de “les noves amenaces de conflicte que són l’espai marítim, espacial i cibernètic”.

El president francès espera avançar-hi en el Consell Europeu del 24 i el 25 de març i la cimera de l’OTAN a Madrid, al juny. I hi suma una cimera UE-Unió Africana a Brussel·les, el 17 i el 18 de febrer, perquè s’estructuri una relació que permeti “la pau al voltant del Mediterrani” i hi hagi una associació “de seguretat entre Àfrica i Europa” en temes com la presència de França al Sahel en la lluita contra el gihadisme. Això, simultàniament amb el desplegament d’un “New Deal econòmic i financer” amb aquest continent pel que fa a educació, salut i transició energètica.

L’altra cita clau prevista per aquesta presidència semestral és el Consell Europeu informal a França el 10 i l’11 de març per tractar de l’espinós tema del canvi en la regla pressupostària del 3% com a límit de dèficit públic dels estats. Aquesta obligació ha quedat suspesa durant la pandèmia, però la seva reinstauració ja és motiu de debat. “No aconseguirem les transicions industrials necessàries si tornem al quadre pressupostari creat a principis dels noranta”, avisa Macron per qüestionar la regla del 3%. Amb el primer ministre italià, Mario Draghi, ha signat una tribuna al Financial Times en què justifica el canvi, i ara s’espera la resposta que hi pugui donar el nou canceller socialdemòcrata alemany, Olaf Scholz.