La fiscalia belga insisteix a demanar l’extradició de Valtònyc per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona
El ministeri públic veu insuficient la justificació del Tribunal d’Apel·lació de Gant per denegar l’entrega a Espanya
La fiscalia belga insisteix a demanar l’extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. El ministeri públic de Bèlgica ha confirmat a l’ACN que ja ha presentat les al·legacions del seu últim recurs al Tribunal de Cassació contra la denegació de l’euroordre en segona instància.
En concret, la fiscalia belga diu que el Tribunal d’Apel·lació de Gant no va justificar prou que els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona “no siguin punibles segons la llei belga”. Ara és el torn de la defensa de Valtònyc per rebatre aquests arguments per escrit i el pròxim dimarts se celebrarà la vista al Tribunal de Cassació de Brussel·les.
Des del ministeri públic esperen que l’alt tribunal es pronunciï el mateix dia. Si Cassació rebutja el recurs de la fiscalia, l’euroordre contra Valtònyc quedarà definitivament rebutjada.
En canvi, si l’accepta, el cas tornarà a mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que haurà de revisar la sentència. És a dir, una decisió desfavorable per Valtònyc a Cassació no significaria l’extradició immediata, sinó que s’hauria de repetir el judici.
La decisió de Gant
La justícia espanyola reclama Valtònyc per una condemna de 3 anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. El passat 28 de desembre el Tribunal d’Apel·lació de Gant va rebutjar la seva extradició a Espanya en considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica.
En el cas d’enaltiment del terrorisme, la sentència recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, el tribunal d’Apel·lació de Gant va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l’extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no. Per això, en aquest punt la sentència es limita a recordar que aquesta conducta “no és punible” a Bèlgica.
Amb relació al delicte d’injúries a la corona, la sentència assenyala que al país sí que existia la llei d’insults al rei, que datava de 1847 i imposava penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional (TC) sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d’expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.
“La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”, subratlla la sentència a l’hora de descartar l’extradició per aquest delicte. I afegeix: “Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d’expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada”.
Per últim, el tribunal de Gant sosté que les amenaces “verbals” de Valtònyc no imposaven cap “condició” i, per tant, tampoc són punibles per a la legislació belga. “En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l’execució dels mandats”, conclou la sentència que confirma la sentència de primera instància de la justícia belga i declara “infundat” el recurs de la fiscalia.
