Litografies amb missatge

Entre altres objectes icònics, el president a l’exili Carles Puigdemont guarda a la Casa de la República de Waterloo una litografia amb un significat ben especial. Es tracta de Llibertat, una tinta xinesa on apareixen un home i una dona dibuixats dins un mateix perfil i d’un sol traç, alliberant d’una gàbia tres coloms de colors groc, vermell i blau ben intens. El cartell, obra de l’artista montblanquí Maties Palau Ferré (1921-2000), va ser pintat ara fa 40 anys, el 1982, a petició d’Amnistia Internacional (AI), que abandera la lluita pels drets humans i en defensa dels represaliats polítics al món.

L’original va ser subhastat a benefici de l’ONG, amb què, abans, ja havien col·laborat famosos artistes com ara Pablo Picasso i Alexander Calder, i se’l va quedar un col·leccionista nord-americà. Però l’obra ha romàs després com a símbol d’una lluita que a casa nostra s’ha fet més evident que mai els últims anys. “La gent se l’ha fet molt seu per a aquestes causes”, explica el comissari de l’Any Palau Ferré, i familiar directe, Francesc Marco-Palau. Per exemple, quan l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, el va exhibir, el desembre del 2018, en anunciar que s’afegia a la vaga de fam que alguns presos polítics, amb Jordi Sànchez al capdavant, van fer per exigir que els seus recursos al TC s’agilitzessin.

Va ser justament arran d’una sentència d’un tribunal franquista, el 1974, que el condemnava a pintar a metres quadrats per un contracte que havia signat amb un marxant, que Palau Ferré va començar a cremar els seus quadres i, en paral·lel, a intensificar la col·laboració en campanyes solidàries. “Allò va ser un punt d’inflexió. A partir de llavors, agafa un punt més social i es bolca amb ONGs”, explica Marco. Així, va col·laborar amb entitats com ara Ajuda en Acció i la Federació Catalana de Voluntariat Social, i el 1985 va dissenyar també un altre cartell per al premi Josep Vidal Llecha, que el Centre de Lectura de Reus atorga a persones destacades en la defensa de la pau. Arcadi Oliveres i Àngel Colom van guanyar les dues primeres edicions i després, també el missioner Vicenç Ferrer, que arran d’allò va ubicar una obra del pintor en una escola a Anantapur (Índia). L’última litografia, corresponent a la 37a edició, atorgada l’octubre passat, es va lliurar a un altre exprès polític, el president d’Òmnium Jordi Cuixart.

L’últim any, el 2021, arran de la celebració del centenari del naixement de l’artista, l’interès pel cartell d’AI ha revifat: l’Ajuntament de Tarragona en va editar una revisió i s’ha vist en diverses exposicions, com ara la que avui mateix tanca portes al Museu d’Art de Girona, o la que encara hi ha, fins diumenge vinent dia 16, al Museu d’Història de Catalunya, on, entre un recull dels seus cartells més icònics, se n’exposa una reproducció gegant de 3 metres d’alt. Art amb majúscules... i amb missatge.