Política

Ciuró reitera el compromís d’investigar les fosses de la guerra civil

La consellera es troba amb membres de Marzabotto, vila italiana massacrada durant la Segona Guerra Mundial

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha reiterat aquest dilluns el compromís de l’executiu català de continuar treballant en la recerca documental de les fosses de la guerra civil vinculades als hospitals de Mora d’Ebre per poder-hi fer actuacions futures.

La consellera ho ha dit en una trobada a Barcelona amb una delegació de Marzabotto, municipi italià de la província de Bolonya massacrat durant la Segona Guerra Mundial, i un exalcalde del qual va ser ferit mentre exercia com a sanitari al front de l’Ebre. Les seves despulles encara no han estat localitzades. Amedeo Nerozzi va participar en la Batalla de l’Ebre com a brigadista internacional. Fins ara s’ha pogut concretar el municipi i la data de la mort de l’exbatlle.

Nerozzi va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921. El 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, va emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrats italians.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola va viatjar a l’Estat per unir-se al bàndol republicà. Aquí va participar en la fundació de la centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà. El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre (Ribera d’Ebre). A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com es creia, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

El Parlament demana un novè senador autonòmic pel creixement poblacional

barcelona
OTAN

Els aliats es reuneixen a Washington amb l’ajuda a Ucraïna a l’ordre del dia

Barcelona
política

Amnistia cita la infiltració policial entre els “atacs sistemàtics” a la protesta

barcelona
Estat francès

Investiguen el finançament de la campanya de Marine Le Pen el 2022

Barcelona
judicial

Òmnium ja albira el retorn d’Oleguer Serra arran de l’arxivament del cas Tsunami

barcelona
Estat espanyol

El jutge amenaça amb detenir Begoña Gómez si no compareix dilluns al jutjat

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ataca Deir al-Balah, a on va ordenar que anessin milers d’evacuats

Barcelona
judicial

Aguirre denega l’amnistia a Puigdemont i Mas pel cas de la trama russa del procés

barcelona
política

L’Ajuntament de Vilanova aprova desfer la municipalització de la neteja viària acordada l’anterior legislatura

Vilanova i la Geltrú