Catalunya i el País Valencià intercanvien ADN de desapareguts
Primera reunió entre les conselleres Ciuró i Pérez
El govern valencià vol impulsar un programa d’identificació com el català
Catalunya i el País Valencià van celebrar ahir la primera reunió d’ençà que les dues Generalitats van signar, fa un any, l’acord per compartir perfils genètics per mirar d’identificar les víctimes localitzades a les fosses de la Guerra Civil i el franquisme. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la consellera de Transparència, Participació i Cooperació valenciana, Rosa Pérez, van intercanviar dades d’ADN de valencians desapareguts a Catalunya i de catalans desapareguts al País Valencià i van posar en comú les principals eines de treball de què disposen els dos governs en matèria de memòria. Pérez va assegurar que “Catalunya és un exemple a seguir en aquest àmbit”, ja que hi va començar a treballar molt abans, “mentre que al País Valencià hem anat molt endarrerits i hem tingut molts anys de desmemoriament, durant tants anys de govern del PP”. La consellera valenciana va assegurar que el seu govern es vol emmirallar en Catalunya i impulsar instruments com el pla de fosses, el cens de persones desaparegudes o el programa d’identificació genètica.
La trobada va incloure una visita al poble vell de Corbera d’Ebre, al centre d’interpretació 115 Dies i al Memorial de les Camposines, a la Fatarella. Durant la trobada, Ciuró va explicar que el seu besoncle va desaparèixer a València durant la Guerra Civil i que encara no se n’han trobat les restes. “M’agradaria molt ser una de les primeres a poder donar una mostra d’ADN al vostre banc de dades del País Valencià”, va oferir-se.
A més de la col·laboració amb la Generalitat Valenciana, Catalunya manté convenis sobre qüestions de memòria amb Navarra i les Illes Balears. En el cas navarrès ja s’ha identificat una víctima: un home de Salamanca que va ser afusellat a prop de Pamplona i que es va poder identificar gràcies al fet que el seu fill, resident a Catalunya, havia donat una mostra d’ADN a la Generalitat.
En el cas balear, l’intercanvi d’informació ha permès localitzar els familiars de vint-i-cinc víctimes catalanes del desembarcament de Mallorca de l’any 1936.
