L’OTAN allarga la mà a Putin sense renunciar a l’expansió
L’Aliança Atlàntica no tancarà la porta a Ucraïna i busca un acord “recíproc” amb el Kremlin
Moscou tempteja el terreny diplomàtic, però manté les tropes prop dels territoris ucraïnesos en disputa
Cop de porta dels Estats Units i els seus aliats atlàntics a les exigències de Rússia per no envair Ucraïna. “No pot vetar l’entrada d’Ucraïna a l’aliança”, va dir ahir taxativament el secretari general de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), Jens Stoltenberg. En la segona jornada d’una intensa setmana de converses diplomàtiques, l’OTAN va reiterar que no tancarà mai la porta a Ucraïna com demana el president rus, Vladímir Putin.
Per intentar retenir-lo a la taula de negociació, l’OTAN sondeja altres concessions que puguin interessar al règim de Putin o, si més no, temptejar possibilitats d’un acord beneficiós per a les dues parts. “Estem disposats a parlar si hi ha reciprocitat”, deia ahir la vicesecretària d’estat dels EUA, Wendy Sherman, que ha liderat aquests dies les converses amb els russos, dilluns a Ginebra, ahir a Brussel·les.
Queda la trobada d’avui amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), però la sensació és que les cartes ja estan sobre la taula. Només falta saber què farà Putin davant la proposta de l’OTAN i el rebuig de les seves atrevides peticions.
Al desembre, el Kremlin va exigir als aliats atlàntics que aturin totes les seves activitats militars a l’Europa de l’Est i l’Àsia central, dues zones que veu “d’interès vital”. Tampoc vol que els seus veïns entrin a l’OTAN, especialment Ucraïna i Geòrgia, amb qui manté conflictes territorials. “És molt perillós reintroduir la mentalitat de les esferes d’interès”, va replicar ahir Stoltenberg, que apel·la al dret dels pobles a decidir lliurement les seves coalicions militars en l’arena internacional.
Per molt que no els agradi la realpolitik dels russos, l’OTAN ha acabat accedint a negociar amb una pistola al cap. Temorosos d’una guerra a Europa, l’OTAN va fer una oferta de diàleg alternativa als emissaris del Kremlin que, de fet, Sherman ja els havia avançat dilluns. Estan disposats a acordar “límits recíprocs” de míssils a Europa, així com “més transparència” sobre els moviments a la regió.
En espera de Putin
És una manera d’explorar si Putin realment té intenció de resoldre diplomàticament el conflicte amb Ucraïna o si, en la negativa de Washington i l’OTAN a les seves demandes, només busca una excusa per justificar l’atac de les 100.000 tropes que té desplegades a la frontera pròxima al Donbass, territori parcialment controlat pels rebels prorussos. “Rússia és un país poderós. Que se senti amenaçat per un país petit com Ucraïna és difícil d’entendre”, assenyalava ahir Sherman. D’entrada, la delegació russa no ha rebutjat la mà que li allarguen els occidentals. Tampoc l’ha acceptat. Quan acabi la reunió amb l’OSCE, l’única on estarà present Kíev, els russos tornaran a Moscou per informar qui, per ara, sembla que tingui la paella pel mànec. “Esperem que Putin triï pau i seguretat”, confien els nord-americans.
