Retiren el monument d’origen franquista de Montserrat
El Departament de Justícia i l’abadia desencallen discretament una negociació d’anys sobre l’estàtua dedicada al requetè malferit
Ja no hi és. El monument al requetè malferit que mirava la muntanya de Montserrat ha estat retirat del seu emplaçament, a la plaça dels Apòstols, a prop del monestir, després d’una negociació discreta entre la direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i l’abadia de Montserrat. Només hi queda un pedestal buit, segons ha pogut comprovar El Punt Avui. Es tractava del segon monument franquista dempeus més important a Catalunya després del de Tortosa. La placa que l’acompanyava, que deia “Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939”, ja es va retirar fa tres anys, però quedava l’escultura en memòria dels 316 requetès del terç carlista que es van unir al bàndol colpista i van caure durant la Guerra Civil.
Els seus familiars van preferir enterrar-los a la muntanya sagrada en lloc del Valle de los Caídos. La cripta funerària va quedar instal·lada el 1958. Al marge de les famílies, l’indret ha estat un punt de reunió de grupuscles d’ultres, nostàlgics i feixistes.
La comissió de Justícia del Parlament va aprovar l’octubre passat, a instàncies del PSC, la retirada del monument, però el 2018 la cambra va aprovar una resolució similar i el requetè continuava impertèrrit. Feia anys que la Generalitat anava darrere de la retirada i mantenia negociacions amb els monjos. El 2018 Montserrat va proposar retirar només la placa i contextualitzar l’escultura, per dir que el cop militar “va incitar una cruel Guerra Civil, de la qual es va derivar una llarga dictadura franquista”, i que el mausoleu “ha de servir també per recordar tots els morts de la Guerra Civil al front i la rereguarda, així com les víctimes de la repressió del règim dictatorial”. Però no n’hi havia prou. L’obra exaltava la participació en el cop d’estat contra el govern legítim de la República i xocava frontalment amb la llei de memòria històrica. Ara, amb els contactes pacients lluny dels focus que ha dut a terme la conselleria de Lourdes Ciuró, s’ha posat fil a l’agulla i s’ha pogut desencallar la retirada.
El dictador en persona va visitar la muntanya el 5 de juliol del 1966, amb la seva dona i diversos ministres, i va aprofitar per besar la Moreneta. A la sortida de l’abadia, Franco va saludar diversos cavallers llorejats del Terç de Requetès davant mateix de l’estàtua.
