Un país sense justícia

El Líban el formen un territori habitat per una població i un estat liderat per una elit, però de vegades fa la sensació que els segons van a la seva. Aquests dies, es fa difícil dissimular que els interessos encreuats entre l’àmbit polític i el judicial pretenen que res no avanci: ni la política orientada cap a l’interès públic ni la rendició de comptes contra els qui la fan impossible.

Aquest país viu una crisi humanitària ja normalitzada, i tots els ciutadans no pertanyents a les classes distingides es veuen de sobte immersos en la pobresa o li veuen les orelles. El Líban té un govern dissenyat –deien els seus protagonistes– per revertir la situació, però fa tres mesos que no es reuneix i res indica que això hagi de canviar aviat. El motiu de l’aturada política és la voluntat declarada de partits tradicionals libanesos, amb Hezbol·là al capdavant, d’interferir en la investigació per l’explosió del port de Beirut: “Fins que Tarek Bitar [cap de la investigació] no sigui expulsat del cas, boicotejarem les trobades de govern.”

Altres líders no alineats amb Hezbol·là, com el primer ministre Najib Mikati i el president Michel Aoun, van aprofitar la situació per erigir-se en suposats defensors de la independència judicial, però les seves declaracions ja són paper mullat.

Aquesta setmana ha estat Mikati el que hauria amenaçat de dimitir si el sistema judicial apunta contra el governador del Banc Central, Riad Salameh. Jean Tannous, fiscal del tribunal criminal més elevat del Líban, es va presentar dimarts en un dels grans bancs del país acompanyat de membres de la policia armada. Tannous és l’encarregat de la investigació contra el governador Salameh per presumpta “apropiació indeguda de fons públics, enriquiment il·lícit, blanqueig de capitals i evasió fiscal”, i pretenia recollir documents bancaris sobre l’activitat de Raja Salameh, germà del governador i propietari d’una firma de brokerage. Però la supervisió de Tannous va ser de sobte cancel·lada i fonts consultades pel diari libanès L’Orient-Le Jour assenyalen dues persones alhora: Ghassan Ouiedat, el fiscal en cap del Líban i proper a la família Hariri –valedora de Salameh–, i Mikati, que hauria ordenat a Ouiedat la suspensió de la cerca. Salameh, governador del Banc Central des del 1993, és un dels noms més assenyalats en les protestes per la desfeta econòmica del Líban des del 2019. Al novembre, Liechtenstein es va unir a França, Luxemburg i Suïssa com a països amb investigacions obertes contra ell per moviments financers sospitosos que inclouen centenars de milions d’euros. Malgrat això, Mikati defensa la seva continuïtat al capdavant del Banc Central: “No canvies els teus funcionaris enmig d’una guerra.”

Al Líban, la protecció que reben aquells que tenen vinculacions amb el poder es palpa a peu de carrer. La detenció d’un home libanès a Miami reflecteix la impunitat que impera al Líban. Marwan Habib, acusat d’agredir i de violar dones en sèrie a Beirut, ha estat detingut aquesta setmana als EUA després d’entrar sense permís a l’habitació d’hotel d’una dona i agredir-la sexualment. A Miami se celebra un judici en contra seu i centenars de dones libaneses que van ser víctimes de les seves accions lamenten que Habib quedés impune al Líban, on la interferència política va impedir que la policia el capturés malgrat les ordres de detenció.