Relleu a Sassoli
Una antiavortista, la conservadora maltesa Roberta Metsola, es perfila com a nova presidenta del Parlament Europeu
L’eurocambra vota demà quatre candidats per succeir el socialdemòcrata italià, mort la setmana passada
Encara de dol per la pèrdua sobtada i prematura del seu president, David Sassoli, el Parlament Europeu votarà demà el seu successor. O més ben dit, successora, perquè pràcticament totes les candidates són dones, inclosa la favorita. Si no hi ha sorpreses d’última hora, la conservadora maltesa Roberta Metsola molt probablement serà la tercera dona en la història que presidirà la casa de la democràcia europea. Proposada pel Partit Popular Europeu (PPE), que la considera de l’ala moderada, Metsola espera rebre el suport dels altres dos grans partits, el Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals de Renovar Europa. A l’inici de la legislatura, hi va haver un acord tàcit per repartir-se el mandat: el socialdemòcrata italià David Sassoli, la primera meitat; un popular, la segona. No obstant això, des del 2019 el PPE ha perdut poder a les capitals, especialment a Berlín, i els socialistes miren de negociar un nou equilibri de poder en l’àmbit administratiu per compensar.
Volen el cap de Klaus Welle, el poderós secretari general de la cambra afí als populars. Com a substituts per moure els fils interns de la institució, sonen l’alemany Markus Winkler –subsecretari general i excap de l’oficina de l’S&D– i el català Jaume Duch, actual director general de Comunicacions al Parlament Europeu. Així que la presidència la podria ocupar una dona, però el poder entre bastidors continuarà en mans d’homes. “També estem buscant garanties que el pròxim president del Parlament Europeu promourà una agenda d’acord amb les nostres prioritats i els nostres valors”, deia divendres la cap de l’S&D, l’eurodiputada del PSOE Iratxe García. Votar una presidenta antiavortista no acaba de fer el pes a alguns membres del grup. Els socialistes no han confirmat el suport a Metsola i, de fet, encara són a temps de presentar una candidatura alternativa avui abans de les cinc de la tarda. A priori, la maltesa només té rivals menors: la sueca Alice Bah Kuhnke (Verds/ALE), el polonès Kosma Zlotowski (Conservadors i Reformistes Europeus) i l’espanyola Sira Rego (Esquerra Unitària Europea).
Roberta Metsola
PPE
Advocada de professió, Roberta Metsola, de 42 anys, té el típic perfil de la bombolla europea. La seva carrera com a jurista i després com a política té Brussel·les com a epicentre, on s’ha forjat la imatge de conservadora moderada i competent, que s’ha vist eclipsada en les últimes setmanes per la seva oposició a l’avortament. Activa en les joventuts del Partit Nacionalista de Malta, es va fer lloc en el secretariat internacional fent campanya el 2003 per l’entrada del país a la UE. Un cop a dins, es va presentar a les eleccions europees del 2004 i del 2009 sense èxit. Després de passar pel College of Europe, on es formen la gran majoria d’euroburòcrates, va ser assessora legal de la representació maltesa a la UE (2004-2012) i de la llavors alta representant de la UE, Catherine Ashton (2012-2013). Va entrar al Parlament Europeu el 2014 i des de llavors s’ha convertit en una de les eurodiputades més influents, sobretot en temes migratoris.
Alice Bah Kuhnke
Verds/ALE
La candidata dels Verds/ALE, Alice Bah Kuhnke, de 50 anys, va ser la primera sueca negra a ser eurodiputada. De pare gambià i mare sueca, Bah Kuhnke va créixer al sud de Suècia i es va llicenciar en ciències polítiques. Força desconeguda a Brussel·les –encara més per al públic general–, al seu país natal va fer carrera com a presentadora de televisió. Posteriorment, va treballar en diverses organitzacions de la societat civil i va acabar ocupant la direcció general de l’Agència Sueca per a la Joventut i la Societat Civil. Amb la formació d’un govern de coalició entre socialistes i ecologistes a Suècia, el 2014 Bah Kuhnke va ser nomenada ministra de Cultura i Democràcia. El 2019 va dimitir per encapçalar la llista del seu partit en les eleccions europees. Ja com a eurodiputada, Bah Kuhnke ocupa una de les vicepresidències del grup ecologista i és membre del Comitè de Llibertats Civils i el Comitè dels Drets de les Dones.
Sira Rego
GUE/NGL
Nascuda a València, però d’origen palestí, l’eurodiputada d’Esquerra Unida Sira Rego, de 48 anys, va viure part de la seva infància a Anata, un petit poble pròxim a Jerusalem. Va estudiar nutrició i dietètica i després va treballar en projectes de sobirania alimentària. La seva militància va començar a l’Associació d’Estudiants Manuela Malasaña i posteriorment es va afiliar a Esquerra Unida i al Partit Comunista d’Espanya. Des del 2007 va estar vinculada a l’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid, on va ser regidora. Considerada mà dreta del ministre espanyol de Consum, Alberto Garzón, Rego va entrar a l’executiva federal del partit el 2017. Dos anys més tard, es va presentar a les eleccions europees en la llista d’Unides Podem, encapçalada per María Eugenia Rodríguez Palop.
Kosma Zlotowski
ECR
La vida parlamentària és la gran passió del polonès Kosma Zlotowski, de 58 anys. La seva tenacitat i el seu instint de supervivència política l’han ajudat a guanyar-se un lloc al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de l’eurocambra. Graduat en filologia i màster en direcció d’empreses, Zlotowski va fer de periodista als anys noranta abans d’afiliar-se al partit antecessor de Llei i Justícia, formació de govern a Polònia. Durant un any va ser alcalde de Budgoszcz, una capital de província al nord del país, fins que el 1997 va entrar al Parlament polonès. Li devia agradar, perquè des de llavors no s’ha perdut cap cita electoral. Va fracassar en els comicis europeus del 2004, però va tenir més sort després com a senador (2005-2007), tot i perdre la reelecció. El 2010 va repetir sense èxit en les municipals de Budgoszcz. No es va desanimar i l’any següent va tornar al Parlament polonès. Finalment, va entrar a l’eurocambra el 2014 i va ser reelegit el 2019. Ara és membre del Comitè de Transports i Turisme.