Un desnonament a Jerusalem desferma la còlera palestina

“De sobte, vaig sentir sorolls”, diu Lital Salhiye a +972Magazine: “Vaig saltar del llit i, fora de casa, vaig veure centenars de llanternes als seus cascos. Va ser una imatge aterradora.” Era l’últim que viuria a la seva llar. Eren les tres de la matinada de dilluns quan les forces israelianes van presentar-s’hi armades i acompanyades d’una grua. Una vintena de detencions i, dues hores després, la grua enderrocava la llar, d’on en van treure a la força les quinze persones de la mateixa família –vuit d’elles infants– que hi residien.

Va ser el final d’una batalla legal de cinc anys des que l’Ajuntament de Jerusalem va decidir expropiar el territori on vivien els Salhiye, al Jerusalem Est ocupat. Les autoritats diuen que hi volen fer una escola, tot i que algunes forces polítiques denuncien que hi ha espai disponible a prop i que l’expulsió no calia. La família va ser incapaç d’aturar-ho en els tribunals. A les autoritats no les ha aturades la convenció de Ginebra –que prohibeix desnonar civils en territori ocupat– i els estats occidentals que financen l’exèrcit d’Israel tampoc alcen la veu per aturar les agressions de l’Estat jueu, malgrat que reiterin la seva preocupació pels drets humans. HRW ha definit els Salhiye com a “doblement refugiats”, ja que el 1948 van ser expulsats de la casa anterior, a l’oest de Jerusalem, durant la creació d’Israel.

Aquest desnonament sense compensació no ha estat l’únic acte de violència que l’Estat d’Israel ha llançat, aquests dies, contra la resistència palestina, sigui a territori israelià o palestí. Membres de la policia van agredir –segons periodistes presents al lloc– el diputat israelià Mossi Raz, del partit contrari a l’ocupació Meretz, durant la protesta contra l’expulsió dels Sanhiye. Dijous, a l’est de Jerusalem, múltiples colons assetjaven, amb el suport de la policia, una casa habitada per palestins que voldrien veure desnonada. A Cisjordània, a prop de Nabulus, colons fanàtics agredien amb bastons activistes israelians i jueus que cooperaven amb agricultors palestins. “Això és una rutina a Cisjordània”, deien a Twitter el grup Rabís pels Drets Humans, que advoquen per un sionisme respectuós amb els drets fonamentals: “Intenten imposar la supremacia jueva, però aquesta violència és enemiga de la democràcia i del judaisme.”

La presència d’esquerres i de palestins en el nou govern va fer esperar un canvi per part de l’Estat d’Israel en la manera de tractar els palestins. Mairav Zonszein, analista del Grup Internacional de Crisis, enumera a El Punt Avui alguns fets que provarien el contrari: “La violència dels colons i els enderrocaments de cases estan en auge. El setge contra Gaza i l’annexió de facto de Cisjordània continuen i s’ha produït la il·legalització de sis ONG palestines que s’ha designat com a terroristes.” Malgrat les trobades entre líders israelians i palestins, “el govern israelià ha deixat clar que no té interès a reprendre negociacions”, afirma.

“No tenim on anar”, deia Litai Salhiye –israeliana jueva parella d’un palestí– després del seu desnonament: “Han enderrocat la casa perquè no puguem tornar-hi. Com esperen que els meus fills es facin grans sense estar plens d’odi cap a ells?”