Política

Les ferides continuen obertes

El 30 de gener del 1972, l’exèrcit britànic va obrir foc contra una marxa pels drets civils a Derry i va matar catorze manifestants

Cinc dècades després del Diumenge Sagnant, els familiars de les víctimes continuen buscant justícia

La violència entre catòlics i protestants es va extremar
Cameron va demanar perdó a les víctimes en nom del govern britànic

Cinquanta anys després que paracaigudistes britànics obrissin foc indiscriminadament contra una manifestació pacífica a Derry (Irlanda del Nord) matant catorze persones, les ferides continuen obertes. Els familiars de les catorze víctimes continuen buscant justícia, ara sota l’amenaça d’una amnistia que busca aprovar el govern de Boris Johnson. La massacre coneguda com el Diumenge Sagnant (Bloody Sunday) va commoure el món i és un dels episodis més foscos del conflicte nord-irlandès. Era el 30 de gener del 1972, durant una marxa organitza a Derry, una ciutat de 80.000 habitants al nord d’Irlanda, convocada per protestar per la llei, aprovada l’estiu del 1971, que permetia arrestar i empresonar sense càrrecs els sospitosos de pertànyer a l’IRA.

Eren els primers anys i els més violents del conflicte nord-irlandès, conegut com els Troubles, que va enfrontar catòlics irlandesos i protestants britànics entre el 1968 i el 1998 i va deixar més de tres mil morts. Els Troubles van començar amb una marxa, a Derry el 5 d’octubre del 1968, de ciutadans catòlics per protestar perquè eren discriminats en el sistema electoral i per la discriminació laboral i d’habitatges socials que patien. La marxa del 1968, declarada il·legal, va acabar amb disturbis importants. Va cridar l’atenció la violència que va fer servir la policia nord-irlandesa, la Royal Ulster Constabulary (RUC), que era unionista, contra els manifestants nacionalistes.

Les protestes i la tensió van continuar els anys següents fins la marxa del 30 de gener del 1972, que va ser declarada il·legal. El govern britànic va enviar per primer cop el regiment dels paracaigudistes, entrenats per entrar en combat. Unes 15.000 persones van participar en la marxa, que va començar a la zona de Creggan i pretenia arribar fins al centre de la ciutat, però es van trobar amb barricades de l’exèrcit. La tensió va anar en augment. L’exèrcit va fer servir gas lacrimogen i canons d’aigua i, de cop i volta, els soldats van començar a disparar contra els civils desarmats i van provocar catorze morts i quinze ferits.

L’endemà, el 31 de gener, el ministre d’Interior britànic, Reginald Maudling, va declarar en el Parlament de Londres: “L’exèrcit va retornar els trets dirigit contra ells i va causar nombroses baixes als qui els atacaven amb armes de foc i amb bombes.” El primer ministre, el conservador Edward Heath, va anunciar l’obertura d’una investigació oficial immediata liderada per John Witgery, el president del Tribunal Suprem. El 2 de febrer, el mateix dia que enterraven a Derry onze de les víctimes, més de 20.000 manifestants a Dublín va llançar còctels Molotov contra l’ambaixada britànica i la van incendiar. Les setmanes posteriors, es va extremar la violència entre catòlics i protestants i es van incrementar l’allistament a l’IRA i també les seves accions.

La vista de John Widgery es va celebrar entre el 21 de febrer i el 14 de març del 1972, va entrevistar 114 testimonis i va concloure que els primers a disparar van ser els manifestants catòlics i que els soldats britànics es van defensar. El 1993, els familiar de les víctimes van iniciar una campanya perquè es repetís la investigació i es fes justícia i van aconseguir que, el 1998, l’aleshores primer ministre, Tony Blair, anunciés una nova investigació dirigida per Mark Saville, jutge del Suprem. Es va produir després dels acords de pau de Divendres Sant entre catòlics i protestants. La investigació va durar dotze anys.

El 2010, Saville va fer una declaració d’innocència de totes les víctimes i va concloure que els soldats van disparar sense que hi hagués cap perill contra ells. Però va exonerar els caps de l’exèrcit. L’aleshores premier, David Cameron, va demanar perdó a les víctimes en nom del govern britànic i va dir que els fets van ser “injustificats i injustificables”. Unionistes i lleialistes van criticar les conclusions. Van denunciar que Saville va actuar pressionat per les víctimes i van criticar el fet que el govern s’hagués gastat dos-cents milions d’euros en la investigació de catorze morts catòlics i s’oblidés de les víctimes de l’IRA.

Les conclusions de Mark Saville va donar peu als familiars de les víctimes a denunciar els autors dels trets. La fiscalia nord-irlandesa va desestimar, el passat mes de juliol, les causes per considerar que no hi havia prou proves. Els familiars han portat la decisió al Tribunal Suprem i estan en espera d’una sentència.

Llei d’amnistia

L’ara primer ministre Boris Johnson està intentant aprovar en el Parlament una llei perquè no es puguin jutjar els militars britànics per actes comesos durant els trenta anys de conflicte a Irlanda del Nord i això inclou els autors del Bloody Sunday, el que ha provocat la indignació de les famílies. Derry no oblida què va passar i avui, en el 50è aniversari d’aquella massacre, els familiars de les víctimes repetiran la marxa de fa cinc dècades i en el moment en què van començar els trets es faran quatre minuts de silenci en què participaran el president i el primer ministre d’Irlanda, Michael Higgins i Michael Martin, respectivament, i l’exlíder laborista britànic Jeremy Corbyn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.