Ciutadans és un partit en extinció que ja no té 10 diputats sinó nou –Pablo Cambronero és un rebel expulsat i desposseït del despatx que fa vida al bar del Congrés–, però això no ha privat Inés Arrimadas d’arrossegar el govern del PSOE i Podem a una crisi interna i externa amb ERC per l’enverinat vot a favor a la reforma laboral de la vicepresidenta Yolanda Díaz. La vigília del segon gran examen de la legislatura després del pressupost, el president Pedro Sánchez es vantava de tenir els vots necessaris sense manies a l’auxili de Cs –“la reforma sortirà, però no sé per quant”, va dir ahir a l’avió que el duia als Emirats Àrabs–, però Díaz no paeix ser salvada per la dreta en el projecte més emblemàtic i ataca el no d’ERC com a mesura de pressió. “Hem plantejat propostes respectant l’acord de diàleg social que no han estat contestades. Instem ERC a asseure’ns amb seriositat a negociar en una taula. Hi ha temps”, desafia Díaz. “S’ha passat de frenada. La posició inexplicable és la de qui després de prometre, jurar i perjurar que derogaria la reforma laboral del PP presenta una reforma que només agrada a Cs”, va etzibar el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián. Era el pròleg a una escalada verbal in crescendo entre ERC i Podem que posa en crisi els dos anys que resten de legislatura i que té rèpliques sísmiques al Parlament, on els comuns de Jéssica Albiach alerten que hi haurà represàlia i retirada del vot a Pere Aragonès.

La reforma laboral viu la particularitat d’estar ja en vigor des de l’1 de gener –amb els efectes sobre el fre a la temporalitat en curs– però necessita avui la convalidació al Congrés amb més sís que nos o bé s’esfumarà i divendres el marc laboral de Mariano Rajoy del 2012 tornaria a estar en vigor. La vicepresidenta i ministra de Treball presumia ahir d’una dada fresca del dia –el 15% de contractes nous són indefinits, i el 2022 ha tingut el millor gener en contractació indefinida a la sèrie històrica–, però això no va estovar ERC, Bildu i el PNB, els socis d’investidura. I el problema que turmenta Díaz –i no Sánchez– és la companyia: la majoria que salvarà la reforma avalada per CEOE, la UGT i CCOO no ve dels socis naturals sinó de la suma antinatural de Cs, el PDeCAT (una executiva extraordinària va ratificar ahir al vespre el sí que el PSOE donava per fet el dia abans), Més País, Compromís, Terol Existeix, el Partit Regionalista de Cantàbria, Nova Canàries, Coalició Canària i la Unió del Poble Navarrès (176 vots) contra els 173 nos del PP, Vox, ERC, Junts, la CUP, Bildu i el PNB. “Som els únics que hem votat a favor de les dues reformes laborals, la del 2012 i la d’ara”, va defensar Ferran Bel (PDeCAT) tot reivindicant el sí de la CiU de Josep Antoni Duran i Lleida a una reforma que “no era tan perversa com molts han volgut fer creure”. Per Bel, el no d’ERC, Junts i la CUP i tombar la reforma seria “un cop mortal sense precedent al diàleg social”.