El front antirepressiu es trenca

El front antirepressiu, que fins ara era l’únic que havia mantingut cohesionades les tres forces independentistes –ERC, Junts i la CUP–, també s’ha trencat de resultes de la defensa de l’escó del diputat de la CUP Pau Juvillà, inhabilitat per la Junta Electoral Central (JEC). La pèrdua de l’escó del cupaire ha esclatat entre les forces independentistes i podria marcar un abans i un després en les relacions entre Junts, ERC i la CUP si no fos perquè la trencadissa total els pot perjudicar encara més.

Al trencament del front antirepressiu cal afegir ara també un nou advertiment de la Junta Electoral enviat ahir al vespre a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, perquè faci complir la seva resolució al marge del que acabi decidint el Tribunal Suprem. Ho feia en resposta a l’escrit que la presidència havia enviat el dia abans basant-se en el requeriment fet per la mateixa JEC sobre els passos fets a la cambra per retirar l’acta a Juvillà. Borràs es va limitar a informar que s’havia recorregut al Suprem.

El xoc entre Junts i la CUP es produïa al matí. L’aprovació del dictamen al qual havien arribat amb molta feina el dia abans les tres forces independentistes va acabar saltant pels aires amb la posada en escena de la seva aprovació en el ple. Els primers moviments de xoc arribaven al migdia, quan el diputat Pau Juvillà no rebia la convocatòria del ple, que havia estat convocat a les cinc de la tarda. La formació anticapitalista, per la seva banda, demanava la delegació de vot del seu diputat conjuntament amb la resta de parlamentaris que, en un context de covid, ha de ser acceptada directament per la presidència a l’inici del ple.

El moviment de la CUP deixava el conflicte en mans de la presidenta Laura Borràs, de qui depenia directament acceptar una delegació de vot que, al final, tampoc es faria efectiva, ja que Juvillà no podia exercir el vot en tractar-se d’una qüestió que l’afectava personalment, la defensa dels seus drets com a diputat.

Aquest “conflicte d’interessos” és precisament el punt del reglament, concretament l’article 16.1, al qual la presidenta apel·lava a l’inici del ple per rebutjar la delegació de vot de Juvillà quan insistentment Vox li ho va sol·licitar. Precisament aquesta va ser la raó per la qual en l’últim ple Juvillà ja no va votar quan la cambra va prendre posició a favor de presentar el recurs a la decisió de la inhabilitació.

La decisió no va agradar a la formació anticapitalista, i així ho va expressar la diputada Eulàlia Reguant, recordant: “És diputat d’aquesta cambra, no ha estat convocat, i hem decidit que no votarem aquest dictamen.” Reguant lamentava que una institució administrativa com la JEC “ha passat davant de la sobirania del Parlament”, i assegurava que el text venia a dir el mateix que el del 17 de desembre en què s’afirmava que la JEC no era un organisme competent per inhabilitar-lo i que el Parlament havia de garantir els seus drets com a diputat. Però la realitat, afegia la diputada, “és que el dret a votar al ple o delegar el seu vot ara estan suspesos”. El front antirepressiu es trencava, i la desobediència col·lectiva que tant es proclamava s’esvaïa.

El dictamen s’aprovava amb 73 vots a favor (ERC, JxCat i ECP), mentre que hi van votar en contra el PSC, Vox, Cs i el PP. Els socialistes mantenien el seu no, malgrat que al desembre hi havien votat a favor, com van coincidir a retreure’ls la CUP i Cs. La portaveu socialista, Alícia Romero, va mostrar-se “estupefacta” pel que va considerar un “esperpent polític” que la ciutadania no entén, i va acusar l’independentisme de muntar “un espectacle que no es creu ningú, amb un mal guió, pitjors actors i un pèssim escenari”, tenint en compte que hi ha “una norma clara, un acord de la JEC clar i antecedents existents”, en clara al·lusió a la retirada de l’escó i la inhabilitació de l’expresident Quim Torra del gener del 2020. No van ser els únics grups de l’oposició que es van referir a aquest capítol, també ho van fer Cs, el PP i Vox, i fins i tot els comuns, que van tornar a donar suport al dictamen “per coherència”, en paraules de David Cid; van etzibar a la presidenta que s’imposava “la via Torrent, un torrent de realitat que els ha passat per sobre”. El diputat acusava la presidenta de “fer veure que es fa una cosa, però no es fa”, ho atribuïa a “una nova batalla entre els partits independentistes” i li reclamava que fos una presidenta per a tothom, i “no fer de candidata i estar en campanya permanent per JxCat”.

Els comuns també van rebre, en aquest cas des dels escons de Cs, que els van acusar de ser crítics però a la vegada “convalidar el teatret”. Carlos Carrizosa va repartir també al PSC, a qui va retreure “el paperot” pel canvi del sentit del vot en els dos dictamen, i a Borràs li va criticar que s’escudés en “els subterfugis de l’article 16.1 del reglament”, quan Juvillà “no és diputat i la senyora presidenta no s’atreveix a dir-ho”.

D’altra banda, les forces independentistes de Junts i ERC es mostraven més prudents des dels faristols. El diputat de Junts Francesc de Dalmases va advertir que “serà un sacrifici estèril si només és una posició individual”. Jordi Orobig (ERC) va reclamar la necessitat d’oferir al poble un camí “transitable a la llibertat”, però “sense focs d’encenalls, assenyalant el qui és l’adversari real, i no l’independentista del costat”. Massa tard, potser, després del resultat d’ahir en què fonts parlamentàries acusaven directament la CUP de deixar sola la presidenta en la defensa d’un escó de la CUP. Desconfiances, retrets i pors han posat fi a les proclames.