“Més parlar del país”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va esquivar ahir la polèmica sobre la proposta de desobediència col·lectiva i els retrets per haver-la deixat sola, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per respondre a la retirada de l’escó de Pau Juvillà (CUP) instant l’independentisme a parlar menys d’ell mateix i a parlar més del país. “És imprescindible que tornem a dirigir-nos al conjunt del país. Jo crec que és la manera que hi ha per guanyar”, va explicar Aragonès, que va apel·lar als grans consensos que topen contra “el mur de l’Estat”: la defensa d’un estat del benestar fort, de la llengua catalana com a element estructural de la cohesió social, d’una Catalunya oberta al món que tingui veu pròpia, i d’una economia productiva arrelada amb una reindustrialització verda i digital. “Avancem si parlem del país, avancem si tornem a explicar una vegada més les raons que ens porten a defensar conjuntament per què volem la independència”, va defensar el president, que abordarà aquests grans consensos en la seva conferència de dilluns sobre els reptes de futur en el primer aniversari del 14-F, a la qual, per cert, acudirà el cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa.

Amb l’argument que hi ha separació de poders i que s’ha de cenyir al seu rol institucional, Aragonès va eludir replicar les crítiques de Borràs i valorar la seva proposta de no cobrir vacants per inhabilitació i que el govern obeeixi les resolucions del Parlament fins i tot en contra de resolucions judicials. Qui sí que s’hi va referir va ser el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas, que va posar en dubte la batalla lliurada per intentar, infructuosament, mantenir l’escó de Juvillà. “D’entrada no sé si l’hauria lliurat. Sense la col·laboració dels funcionaris no es pot desobeir”, va assegurar en una entrevista a Ràdio 4 i La 2.

La cap de files d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, va ser qui va furgar més la ferida oberta dins de l’independentisme. “El silenci seu d’aquests dies no és prudència i tampoc és rol institucional, és intentar amagar sota la catifa uns problemes i una realitat que ja està veient tot Catalunya”, va etzibar al president. Aragonès va recordar que l’origen del cas Juvillà rau en haver mantingut llaços grocs a la finestra del seu despatx de regidor a Lleida en una campanya electoral en què la CUP no es presentava, i que si aquest fet es considerés desobediència, “és absolutament desproporcionat” que hagi perdut l’escó per ordre de la Junta Electoral abans que hi hagi sentència ferma.

Després de demanar-li la dimissió, els comuns han sol·licitat la compareixença de la presidenta Borràs a la comissió d’Assumptes Institucionals per explicar les gestions realitzades en relació amb la retirada de l’acta de diputat a Juvillà.

Per la seva banda, JxCat va insistir en la seva aposta per constituir una direcció estratègica col·legiada per enfortir l’independentisme, tal com va reclamar a Aragonès en la reunió de dilluns. El president del grup parlamentari, Albert Batet, va defensar que aquest espai serveixi també per coordinar les accions per fer front a la repressió. “No ens podem sentir orgullosos de com estem actuant col·lectivament. No estem sent capaços de fer front a la repressió de manera coordinada”, va lamentar Batet, que alhora va constatar que no s’estan fent passos per avançar cap a la independència. “És evident que l’aposta per la taula del diàleg no està funcionant. És una via que no porta enlloc”, va advertir. La portaveu del govern espanyol va deixar dimarts sine die la pròxima reunió de la taula. “El president Pedro Sánchez no té cap interès a resoldre aquest conflicte polític”, va afegir-hi Batet, que va insistir a treballar en una alternativa, tal com el mateix Aragonès va posar sobre la taula per Sant Esteve.

També des de la CUP, que finalment es va reunir amb Aragonès a la tarda a Palau, constataven que l’Estat “no té cap voluntat d’acceptar un referèndum ni d’aturar la repressió”. La diputada Basha Changue es referia a la negociació com la “taula de monòleg”.

El president va instar Sánchez a “no cronificar” el conflicte. “Fa falta que a l’altre costat de la taula hi hagi també una voluntat de participar en la resolució del conflicte polític”, alertava. “La cronificació no és una solució, només és deixar passar el temps perquè tot acabi sent molt pitjor”, va reblar.