Macron anuncia 14 reactors nuclears més d’aquí a 15 anys
Estaran en marxa entre el 2035 i el 2040 i es prolongarà la durada de les actuals centrals als cinquanta anys
El president francès preveu que el 2050 un 50% de l’energia sigui de renovables
L’Estat francès es converteix una altra vegada en el rei de l’energia nuclear a Europa, amb l’anunci ahir del president, Emmanuel Macron, de la construcció de catorze reactors d’aquí al 2035 i el 2040, en dues fases de sis i vuit anys. És l’escenari més elevat que preveia l’empresa semipública EDF, que per als sis primers ja té assignat gairebé el lloc. Macron confirma així la seva conversió a l’energia nuclear com a opció per aconseguir el 2050 la neutralitat de carboni al país i situar la part de les renovables en un 50%. Per ell, “és una estratègia plural” perquè apostar en un 100% per una o altra font d’energia “no és realista”.
Els anuncis es fan just dos mesos abans de les presidencials i l’oposició l’acusa d’electoralista, però la dreta i la ultradreta estan d’acord amb aquest pla. Simultàniament, Macron va avançar que els actuals 56 reactors nuclears perllongaran la seva vida fins als cinquanta anys, “sense que se cedeixi res a la seguretat”.
Segons el president, els nous reactors seran “una versió optimitzada dels EPR”, en referència al que acumula deu anys de retard a Flamanville, a Normandia, i els dos que EDF ja té en funcionament a la Xina i un tercer a Finlàndia. La companyia proposa que, d’aquests sis primers, dos es facin a la central de Penly, també a Normandia; dos més a Gravelines, a prop de Dunkerke, i els altres dos a Bugey, al nord de Lió, o a Tricastin, a la Provença. Una consulta pública aquest 2022 i una llei al Parlament l’any que ve decidiran la seva ubicació definitiva.
Paral·lelament, Macron llança un concurs per a la construcció dels reactors més petits SMR, dels quals vol que ja hi hagi un prototipus el 2030. Perquè en el cas d’un EPR es tarda quinze anys a executar-lo i, per això, el seu objectiu mentrestant és multiplicar d’aquí al 2050 per deu el parc de plaques solars i per dos el parc eòlic terrestre, a més de desplegar 50 parcs eòlics marítims. Actualment, no n’hi ha cap. A tot això, hi suma un 10% de gas renovable per al 2030.
L’aposta del president és augmentar la producció d’electricitat un 60% per al 2050 per deixar de dependre totalment de les energies fòssils, que ara suposen dos terços del que es consumeix al país. El president també vol reduir un 40% aquest consum durant aquest període electrificant vehicles, llars i fàbriques.
Macron anunciava aquest pla des de Belfort, a l’est del país, on EDF acaba de comprar l’activitat de turbines nuclears del nord-americà General Electric, que el 2014 havia adquirit al seu torn al francès Alstom. En aquell moment, Macron era el ministre d’Economia i Indústria del president socialista François Hollande, i l’acció apareix com una mena de penediment d’aquella.
Una evolució que es constata també en el lobby que el govern de París ha fet a Brussel·les per obtenir de la Comissió Europea la inclusió de l’energia nuclear dins les energies verdes en la fórmula coneguda com a taxonomia per incentivar la inversió del mercats.