Política

MARTÍ PASCUAL LLITJÓS

Cap de projectes de bateries per a cotxes elèctrics de BMW

“Els alemanys estan molt més segurs de si mateixos”

“A Catalunya no tindria les condicions laborals que tinc aquí, i no parlo de sou només, sinó d’horaris i conciliació”

“Amb la comunitat d’enginyers catalans a l’estranger fem xarxa i ajudem els que volen marxar i també els nouvinguts, i això m’omple molt”

Les càrregues policials i la repressió posterior a l’1-O van danyar la imatge d’Espanya a l’exterior, tot i que amb el canvi polític i la gestió de la covid ha millorat, el govern central es veu ara més dialogant

Als 23 anys es va llançar a la piscina i de viure a casa dels pares va passar a una residència d’estudiants de Munic, ciutat que va escollir per acabar els estudis d’enginyeria industrial que havia començat a la UPC. A Barcelona, Martí Pascual Llitjós ja s’havia interessat per la mobilitat sostenible, i a Alemanya ha desenvolupat la seva carrera professional en aquest àmbit. Amb quaranta anys (en fa set que té la doble nacionalitat), avui és cap de projectes de bateries per a cotxes elèctrics del grup BMW.

Va començar a treballar en bateries per a cotxes elèctrics quan tot just se’n començava a parlar. Com veu l’actual eclosió?
Fa 14 anys que estic en això i és apassionant veure com el canvi està arribant al mercat ja no amb petites flotes sinó amb grans volums. És emocionant veure com tot el sector està canviant. Les empreses estan transformant els seus processos, els llocs de treball, les fàbriques... És tot plegat molt intens i encara trigarà un temps, però és clar que no té aturador. Per molt que es parli ara del cotxe d’hidrogen, crec que encara li falta per arribar i, a més, no serà un substitut de l’elèctric sinó un complement, com el vehicle dièsel ho és del de benzina. No tinc la fórmula màgica i no sé dir si haurem fet el canvi en deu anys, més o menys, però és evident que estem en una fase de transició. Potser quedaran vehicles de combustió interna residuals, per exemple per a emergències, però tota la resta de vehicles seran en la seva gran majoria elèctrics.
En el cas de BMW, quin percentatge de cotxes elèctrics està venent el grup, en relació amb el total?
Entre elèctrics i híbrids endollables, que és la tecnologia pont, actualment superem el 10 per cent. La pandèmia i la crisi dels microxips estan accelerant les vendes.
També les impulsaran els fons europeus postpandèmia? Precisament un dels canvis que volen propiciar els Next Generation és aquest.
A recerca i desenvolupament (R+D) s’està treballant per augmentar la densitat de les piles i poder canviar una mica les tècniques i permetre que siguin més assequibles quant a costos. Potser també aconseguiran que els cotxes elèctrics tinguin més autonomia, però ara ja arriben a 300, 500 i fins i tot 700 quilòmetres, que des del meu punt de vista són molt compatibles amb les necessitats de tothom. Crec que els Next Generation poden ajudar sobretot Catalunya i Espanya a enganxar-se a aquest carro a l’hora d’industrialitzar, muntar cadenes de distribució, les fàbriques de bateries de què es parla... Sembla, però, que per qüestions polítiques, Catalunya no té gaire bones cartes per rebre aquesta inversió. És una pena.
Aquí, a Catalunya, li hauria estat fàcil trobar feina?
M’han arribat ofertes de feina de Catalunya i en el seu moment vaig haver de decidir si tornava. Llavors ja tenia parella, la que seria després la meva dona, i tot i que és alemanya estava disposada a venir. Però a l’hora de quedar-me hi van tenir un paper important dues coses. La primera és que a Alemanya la contribució del treballador a l’empresa està molt més ben valorada i, de retruc, hi ha un respecte mutu entre la base i la direcció, no hi ha aquest trencament tan fort que veig a casa nostra. El segon factor determinant són les condicions laborals. A banda del salari, hi ha el tema dels horaris i la conciliació. Per exemple, aquí la baixa per maternitat són 14 mesos a repartir entre el pare i la mare. A Alemanya hi ha el tòpic que són cap quadrats... Jo el que penso és que estan més segurs de si mateixos, tenen l’autoestima alta, i tot i que són especulacions poc científiques, crec que el fet que passin el primer any a casa amb la mare, que és qui es queda la majoria dels mesos amb el nadó, pot fer que la seva evolució en l’aspecte cerebral i emocional sigui diferent. Hi ha moltes dones que fins i tot s’estan amb els seus fills els tres primers anys. Per a mi va ser un xoc, però després he entès els beneficis per als infants i el conjunt de la família.
De tota manera, si és la mare la que opta per dedicar-se a la criança, això no frena la seva carrera professional? A Alemanya hi ha facilitats perquè es pugui reincorporar al mercat laboral? Perquè aquí després ho tenen molt complicat...
La baixa remunerada és de 12 mesos, però, legalment, tenen assegurada la mateixa posició a l’empresa durant els primers tres anys. Una altra cosa és que moltes tornen amb jornada reduïda, de manera que sí que hi ha un impacte salarial. De fet, crec que Catalunya està més avançada en temes d’equilibri entre homes i dones. Aquí, a Alemanya, tot i que ara la meva dona s’ocupa dels nens, jo cuino i planxo i ens repartim la feina a casa..., i això aquí sobta. Ho valorem poc, però a Catalunya hem fet un avanç important en els darrers anys.
Un dels grans problemes a casa nostra és el gran desajustament entre els sous i el cost de la vida. Això ho tenen més solucionat a Alemanya...
Sí, justament és una de les coses en què penses quan et planteges buscar feina i tornar a casa. Els sous aquí poden arribar a ser el doble d’alts que a Catalunya i, en canvi, el cost de la vida no és el doble. Estem parlant de feines qualificades, és clar. Tot i així, a Munic, i a Alemanya en general, hi està havent una bombolla immobiliària brutal, fins i tot dues persones amb feina fixa ben remunerada gairebé no es poden permetre un pis en condicions.
Quan va començar a vincular-se amb les xarxes de catalans a l’estranger?
Quan vaig viure a Stuttgart, sense amics ni família, el 2009, va ser el moment en què per trobar-me bé vaig haver de tornar a les arrels. Vaig buscar amics catalans i vaig entrar al casal català de la ciutat. Anàvem fent petites coses, com la celebració de la castanyada, calçotades... Al cap i a la fi, per molt integrat que estiguis, de tant en tant necessites parlar el teu idioma i estar amb la teva gent. Aquí va començar la meva tasca més social, ja que vaig entrar en contacte també amb el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, que llavors estava intentant elaborar la seva estratègia internacional. Em va omplir molt.
És el president de la comissió internacional del col·legi. Quines activitats organitzen?
Dins de la comissió som uns 200; tenim una xarxa repartida per Anglaterra, Alemanya, Itàlia, França, els Estats Units, el Japó, Bèlgica i fins i tot Nova Zelanda, on només tenim un enginyer però molt actiu. Fem xarxa, compartim experiències i ajudem els que volen marxar o acaben d’arribar. Necessites algú que et digui on trobaràs un pis que no sigui molt car o quin tipus d’assegurança et cal. Per exemple, en l’aspecte professional, jo explico als que acaben d’aterrar a Alemanya que no els ha de sorprendre si s’acaba la feina i tothom se’n va cap a casa; no hi ha tant la idea de fer-te amic dels companys de feina. Algú t’ha d’explicar que això és normal.
Com ha estat viure la pandèmia tan lluny de casa?
Abans pensava que estava a prop perquè en dues hores et plantaves a casa, però la distància es va fer molt gran. Al mateix temps, les eines digitals ens han permès estar en contacte amb molta gent. El Col·legi d’Enginyers va fer molts cursos per internet i amb la xarxa de catalans a l’estranger hem pogut participar en molts actes; això ens ha connectat i ens ha ajudat a passar la pandèmia.
Dies abans de l’1 d’octubre, va penjar al seu Facebook el cartell que es va prohibir publicar als diaris en què el govern animava a votar. Li va costar definir-se públicament?
Jo sempre he estat molt ferm en les meves conviccions. Dit això, he de dir que vaig fer una transició personal. Jo venia d’una posició més moderada, era més aviat autonomista, i si ara es pogués fer una consulta vinculant, segurament votaria a favor de la independència. El que em sembla indispensable és poder parlar-ne i votar. És el que pensava fins i tot abans de l’1-O, quan ni em podia imaginar la brutal repressió que vindria després.
Com explica als seus amics alemanys el que passa a Catalunya?
He hagut d’explicar moltes vegades que no tots estem a favor de la independència incondicional però que de tot se n’ha de parlar, i això crec que en certa manera ho entenen. Els bavaresos estan molt orgullosos de la seva cultura i ja abans de l’1-O teníem discussions, em deien que no m’entenien perquè se sentien bavaresos però no volien la independència, només una petita minoria ho reclama, i jo els acabava parlant sempre de les balances fiscals, dels problemes de competències... Després del referèndum tots van quedar al·lucinats amb les imatges de les càrregues policials i tota la repressió posterior. De fet, la meva dona és alemanya i és la que s’ha fet més independentista veient com ens tracten. A mi em recorda la Inquisició, per això no vaig tenir cap problema en penjar l’anunci de l’1-O i tampoc el tinc si he de debatre amb qui calgui el tema, sempre amb molta paciència i parlant de fets i dades, perquè si entres en qüestions emocionals no hi ha manera de trobar acords.
S’ha parlat molt de si Espanya ha donat a l’exterior una imatge d’estat repressor. Com es veu des d’Alemanya?
Crec que la seva imatge ha quedat una mica danyada, que s’ha vist que no és una democràcia al cent per cent i que algunes coses funcionen de manera autoritària. De tota manera, hi ha hagut un canvi amb la crisi del coronavirus i el canvi de govern. La imatge que es té del govern central actual és de més dialogant.
Alemanya com veu Catalunya?
Catalunya es veu una terra ferma, molt ben localitzada, amb mar i muntanya, que això hi ha pocs llocs que ho tinguin tan a prop, i amb gent amb molta empenta, alegria i força. I molt treballadors.
Aquesta imatge de Catalunya i Espanya com a receptores de fons europeus sense contribuir al projecte comunitari és encara a l’imaginari col·lectiu o queda lluny?
Per sort, ha passat la crisi de l’euro dels anys 2010-2012, quan Grècia però també Espanya van ser criticades. Crec que depèn molt de quin nivell de benestar tinguis al país, i ara mateix a Alemanya s’hi està bé, deixant de banda el tema del coronavirus. Hi ha plena ocupació i crec que per això no hi ha tanta fixació en els altres estats membres.
Què troba a faltar més de Catalunya, a banda de la família?
Les nostres tradicions. La Diada, Sant Jordi, Sant Joan, les festes majors, els capgrossos, els correfocs... Tot i que ho intento, em costa encertar-la i escapar-me quan hi ha una data assenyalada, però ho he de fer més sovint perquè sento que això m’ajuda a recarregar piles.

Paella contra l’enyor

Va estudiar enginyeria industrial perquè era la carrera que més l’apropava al seu somni de “ser inventor”. Martí Pascual Llitjós (Barcelona, 1982) va viure a l’Hospitalet de Llobregat fins als 23 anys, quan va decidir acabar els seus estudis a Munic. “Era una plaça poc demanada i a més em venia de gust aprendre un nou idioma i viure en un país tan capdavanter en tecnologia”, recorda. D’això ja fa 17 anys i, de fet, en fa set que té la doble nacionalitat. A Alemanya hi ha format la seva família: la seva dona és dels Alps i tenen dos fills, l’Àlex, de 4 anys, i el David, de 10 mesos. Després de viure uns anys a Stuttgart, mentre treballava per al grup automobilístic Daimler, va tornar a Baviera. “Stuttgart és una ciutat molt industrial i la gent és molt estricta; em va costar adaptar-m’hi. En canvi, a Munic hi ha més alegria i la gent és més informal. No són extrems oposats, però són ciutats que no tenen res a veure.” Avui és cap de projectes de bateries al grup BMW. “Fa 14 anys que treballo en això i és apassionant veure la gran evolució que estan fent els vehicles electrificats”, explica. Per fer pinya i ajudar els nouvinguts, Pascual Llitjós forma part del casal català de Munic i és el president de la comissió internacional del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Li encanta llegir, anar al cinema, visitar exposicions d’art contemporani i, sobretot, cuinar. “Quan em ve l’enyorança, preparo una paella.” Si fem turisme pel seu país d’acollida, ens recomana visitar l’Allgäu, zona alpina del sud-oest de Munic amb molta oferta de senderisme i esports de muntanya. “També hi menjareu molt bé, tenen bons formatges i bona carn.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia