El papa ha disposat una reforma de la poderosa Congregació per a la Doctrina de la Fe per, entre d’altres coses, agilitzar els processos per casos d’abusos sexuals a menors que sacsegen l’Església.

La reforma consisteix en una modificació de l’estructura interna de la Congregació. El document, divulgat ahir per la Santa Seu però amb data de l’ 11 de febrer, separa clarament les dues competències de l’organisme, la “doctrinal”, que s’ocupa de la protecció de la fe, i la “disciplinar”, que regula els delictes contra la moral. A partir d’ara, hi haurà un secretari al capdavant de cadascuna d’aquestes dues seccions de la Congregació, hereva de la Inquisició medieval.

En teoria la major autonomia de la secció disciplinària permetrà agilitzar els processos per casos de pederàstia clerical, uns abusos que Francesc va evitar al·ludir de forma explícita en el seu text. L’any passat, el pontífex va reescriure els delictes pels quals la Doctrina de la Fe podria jutjar cardenals, patriarques i bisbes, entre d’altres membres de l’alta jerarquia. L’article 6 d’aquest “vademècum” estableix com a “greu delicte contra la decència” la violació del sisè manament evangèlic (“No cometràs actes impurs”) per part d’un sacerdot contra un menor de 18 anys o persones amb alguna mena de discapacitat intel·lectual. La Doctrina de la Fe també jutja “l’adquisició, possessió, exhibició o divulgació, amb finalitats libidinoses o de lucre, d’imatges pornogràfiques de menors” per part d’un eclesiàstic.

La separació de les dues vies de la Congregació de la Fe, la disciplinar i la doctrinal, permetrà “promoure una recta administració de la justícia”, sosté el papa, conscient que els casos d’abusos de sacerdots a menors estan acumulant retards. Aquest és el darrer esforç del papa per mirar de posar fre als escàndols d’abusos sorgits en països com ara Xile, l’Estat espanyol, França, Alemanya, els EUA, Irlanda o Polònia. “És el moment de la vergonya”, va admetre el pontífex l’octubre passat, en referència a la “incapacitat de l’Església” per gestionar els casos de pederàstia després que s’hagués conegut un informe sobre el clergat francès que va revelar l’existència de 330.000 casos des del 1950 en el si de l’Església.

Aquest problema va esquitxar també el papa emèrit, Benet XVI, assenyalat en una altra investigació d’haver estat al corrent d’almenys quatre casos de capellans pederastes quan era arquebisbe de Munic.