Testimonis i quilòmetres

Jordi Panyella i Ferreres (Barcelona, 1966) ha corregut dues maratons i ha investigat moltes coses. Una de les maratons la va córrer conjuntament amb un grup de presos de Quatre Camins i en va escriure un llibre –Per què corren els presos? (2018)–. Ara aquest periodista d’El Punt Avui ha comptat i recomptat per elaborar un llistat de polítics i ciutadans anònims (2.562) i de persones que van rebre cops de porra l’1 d’octubre de 2017 (1.066). En total, són 3.628 persones que formen part del bloc de represaliats i represaliades des del 2009 fins a l’actualitat. Sobre ells és el llibre presentat ahir a Girona.

L’endemà d’una presentació especial a Barcelona –envoltat d’agents dels Mossos d’Esquadra a l’avinguda Meridiana, amb motiu de la protesta de Meridiana Resisteix–, Panyella va donar detalls del que és Causa general. La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021), acompanyat del director d’aquest diari, Joan Vall Clara, i de l’advocat Benet Salellas. Vall va tenir un record per a l’il·lustrador, fotògraf i cartellista Jordi Soler, creador de Sísif, mort dilluns i que serà acomiadat avui al Tanatori.

Panyella va ser l’últim a parlar. Va explicar que havia decidit comptar a partir del 2009, quan hi va haver la primera consulta independentista a Arenys de Munt (Maresme). Va recordar que el llibre anava “sobre la por” i es va referir a exemples de com manifestants que sortien d’una concentració eren identificats i acusats de manera inesperada. “L’orgull ferit” explica, segons Panyella, com els òrgans de l’Estat han fet pinya per rescabalar-se d’una derrota, que per ells “va ser” el referèndum del 2017, va explicar ahir a l’auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona.

Cinc anys de treball a fons han permès recollir 108 testimonis, incloent-hi cinc presidents de la Generalitat (Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès), que donen el seu punt de vista en el llibre, que comença amb la trobada fraternal entre el jutge del Tribunal Suprem i instructor de la causa, Pablo Llarena, i el tinent de la Guàrdia Civil Daniel Baena, un dels dies del judici del procés a Madrid.

Justament “els paràmetres” en què es mou l’Estat són el que va ressaltar l’advocat Salellas, que va formar part de l’equip de defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, durant el judici. Salellas va exposar que la genealogia de l’Estat es manté inalterable des de fa anys i panys. I com la contestació o la dissensió s’acaben considerant un delicte contra l’ordre públic. “I la visió d’ordre públic [de l’Estat] és poc democràtica”, va dir. Salellas va agrair el treball de Panyella, “un llibre de recompte, de reconeixement, de memòria” que haurà de ser tingut en compte –va dir el jurista– quan s’hagi de parlar d’amnistia.

Ja fa temps que Panyella escriu i investiga, que corre. Va començar a treballar al Punt Diari, primer a Girona i després a Barcelona. El 1990 va entrar a l’Avui, que va fusionar-se amb El Punt el 2011. A banda d’una novel·la, Infidels a la pàtria (2016), el periodista i investigador és també l’autor, entre altres obres, de Fèlix Millet, el gran impostor. La trama secreta de l’espoli del Palau (2012), també a Angle Editorial. Ara també recorrerà el país per presentar la seva causa general. El dia 25 serà a Terrassa; el dia 28, un altre cop a Barcelona (Gràcia), i el 19 de març, a Sant Pere Pescador, entre altres cites amb agenda. “Soc periodista i m’ho he d’anar combinant”, deia ahir a la tarda, abans de la presentació, sobre la llibertat que sent quan escriu en un “espai que no és limitat”, a diferència del diari.