Paluzie qualifica el discurs d’Aragonès de “pujolisme independentista” i “estratègia de dilació”

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha qualificat el discurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de “pujolisme independentista” i li ha atribuït una “estratègia de dilació”. En una entrevista a ’Ràdio 4 i La 2’, Paluzie creu que la conferència d’Aragonès és un “retorn al 2012” i li retreu que no parli de “l’alternativa unilateral” que s’ha de construir, segons ha dit, davant un eventual fracàs del diàleg amb l’Estat. “La mobilització no canviarà l’estratègia de l’Estat”, ha afegit. També ha lamentat que el president de la Generalitat hagi “agraït” els indults al president Pedro Sánchez. Segons Paluzie, és una mesura de gràcia que no reconeix que la sentència era injusta.

Paluzie veu en la conferència d’Aragonès “tots els missatges clàssics” del pujolisme i ha posat com a exemples les referències a la “Catalunya sencera”, l’equilibri territorial, el progrés, la cohesió social i l’orgull de país. “Pujolisme 2.0 afegint tocs de feminisme i ecolologisme. Tinc la sensació que anem 20 anys més a fer gestió autonòmica com si no hagués passat res”, ha afirmat.

I és que, segons la presidenta de l’ANC, la mobilització no canviarà l’estratègia de l’Estat i, davant d’aquesta solució, ha defensat que cal un “acte de sobirania” que sigui per “fets consumats”. Una “imposició d’autoritat”, segons ha definit. L’altre opció, per a Paluzie, és que s’aconsegueixi generar una “situació d’incertesa tan gran” que provoqui una negociació amb intervenció internacional.

També s’ha mostrat molt crítica perquè, segons ella, Aragonès en la conferència va venir a “agrair” els indults al president Pedro Sánchez. “No és cert. Els indults no reconeixen que la sentència de l’1-O és injusta. Consideren que el delicte s’ha produït. El que fan és una mesura de gràcia que perdona amb condicions”, ha defensat.

Pel que fa referència a la petició d’Aragonès perquè es retirin les causes contra els exiliats, Paluzie ha considerat que “les victòries judicials a l’exili” han reforçat l’independentisme. I que, per tant, Aragonès no ha de parlar en nom dels exiliats “que volen fer aquest combat” des de fora de Catalunya.

D’altra banda, Paluzie ha admès que no hi ha hagut prou generositat per arribar a consensos i ho ha dit com a “crítica col·lectiva” a l’independentisme.