El TJUE avala el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret
Hongria i Polònia l’havia portat als tribunals de Luxemburg, retardant l’aplicació d’una norma que els podria penalitzar
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat aquest el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret. Després d’intentar bloquejar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia van aixecar el veto amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com aplicar-lo. A principis de 2021, Budapest i Varsòvia van presentar un recurs davant l’alt tribunal amb seu a Luxemburg, que finalment ha desestimat la seva queixa.
El TJUE ha determinat que el mecanisme és conforme als tractats de la UE perquè el respecte a l’estat de dret i als valors comuns és un requisit per gaudir de tots els drets que se’n deriven. De fet, els magistrats europeus recorden que els estats no només estan obligats a respectar l’estat de dret per poder entrar al club europeu, sinó que també l’han de respectar quan ja en són membres.
“El compliment d’aquests valors no es pot reduir a una obligació que impliqui que un estat candidat a accedir a la Unió Europea hagi de complir i que després pugui ignorar”, remarca la sentència.
D’altra banda, el TJUE considera que el reglament del mecanisme de condicionalitat compleix amb els requisits de seguretat jurídica, en contra del que al·legaven Hongria i Polònia. Tots dos països consideraven que la norma no era prou clara i que es podia aplicar de forma arbitrària. Luxemburg assegura que la norma permet als estats determinar amb suficient precisió quins són els requisits de respecte a l’estat de dret i què pot provocar el bloqueig dels fons europeus.
Xoc amb Polònia i Hongria
Brussel·les estava a l’expectativa d’aquesta decisió judicial per decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna per les interferències del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia en la judicatura.
La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l’amenaça d’una multa multimilionària.
En paral·lel, la CE va obrir al desembre un procés d’infracció contra Polònia per dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la Comissió Europea que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg. Així, dimecres al matí tots els ulls estaran posats en els magistrats del TJUE que decidiran si Brussel·les pot tallar o no l’aixeta a Varsòvia pel seu desafiament a l’ordre constitucional europeu.
Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.
