La CE diu que actuarà amb “determinació” contra violacions de l’estat de dret, però per ara no talla fons a Polònia
Brussel·les celebra l’aval judicial al mecanisme de condicionalitat, mentre Varsòvia i Budapest l’acusen d’abús de poder
Brussel·les promet actuar amb “determinació” contra violacions de l’estat de dret, però per ara no tallarà fons europeus a Polònia i Hongria. En un comunicat, la presidenta de la Comissió Europea ha celebrat l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea al mecanisme de condicionalitat que permet bloquejar ajudes europees als estats que vulnerin l’estat de dret. “La sentència confirma que anem pel bon canvi”, ha dit sense avançar moviments. En canvi, Varsòvia i Budapest han lamentat la decisió del TJUE i acusen Brussel·les abusar del seu poder.
El portaveu del govern polonès, Piotr Muller, ha afirmat que la sentència de Luxemburg confirma una tendència de la UE a sobrepassar-se en les seves competències, malgrat que el TJUE deixa clar que el mecanisme de condicionalitat respecta els tractats.
Zoltan Kovacs, portaveu del primer ministre hongarès Viktor Orbán, ha acusat el TJUE de prendre “una decisió política” perquè a l’abril se celebren eleccions a Hongria i un referèndum que criminalitza el col·lectiu LGTBIQ+. “La sentència és un exemple de com Brussel·les abusa del seu poder”, ha dit Kovacs en una piulada a Twitter.
Brussel·les avisa que ara analitzarà la sentència “i el seu possible impacte” en passos que es puguin fer amb la regulació del mecanisme d’estat de dret. En paral·lel, la CE adoptarà “en les pròximes setmanes” una guia per aportar “més claredat” sobre com aplicaran el mecanisme.
La sentència
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat aquest el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret. Després d’intentar bloquejar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia van aixecar el veto amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com aplicar-lo. Budapest i Varsòvia van presentar un recurs davant l’alt tribunal amb seu a Luxemburg, que finalment ha desestimat la seva queixa.
El TJUE ha determinat que el mecanisme és conforme als tractats de la UE perquè el respecte a l’estat de dret i als valors comuns és un requisit per gaudir de tots els drets que se’n deriven. De fet, els magistrats europeus recorden que els estats no només estan obligats a respectar l’estat de dret per poder entrar al club europeu, sinó que també l’han de respectar quan ja en són membres.
“El compliment d’aquests valors no es pot reduir a una obligació que un estat candidat a accedir a la Unió Europea hagi de complir i que després pugui ignorar”, remarca la sentència.
D’altra banda, el TJUE considera que el reglament del mecanisme de condicionalitat compleix amb els requisits de seguretat jurídica, en contra del que al·legaven Hongria i Polònia. Tots dos països consideraven que la norma no era prou clara i que es podia aplicar de forma arbitrària. Luxemburg assegura que la norma permet als estats determinar amb suficient precisió quins són els requisits i què pot provocar el bloqueig dels fons europeus.
Xoc amb Polònia i Hongria
Brussel·les manté una dura pugna amb Polònia i Hongria perquè considera que estan vulnerant l’estat de dret.
La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l’amenaça d’una multa multimilionària.
En paral·lel, la CE va obrir al desembre un procés d’infracció contra Polònia per dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la Comissió Europea que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg. Així, dimecres al matí tots els ulls estaran posats en els magistrats del TJUE que decidiran si Brussel·les pot tallar o no l’aixeta a Varsòvia pel seu desafiament a l’ordre constitucional europeu.
Brussel·les també ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.
