Xoc amb l’Estat per la llei que unifica el cànon de residus
La normativa estatal, ara en tramitació al Senat, podria eliminar els impostos finalistes catalans implantats el 2004
ERC està impulsant un front institucional per exigir-ne el blindatge
S’albira en breu un nou xoc entre el govern català i l’espanyol que augmentarà la llista de greuges per a futures negociacions, bilaterals o no, entre els executius. En aquesta ocasió, relacionat amb la recollida de residus i, més concretament, amb la possibilitat que el govern català perdi els cànons que aplica als ajuntaments per la gestió de la fracció resta, que no es recull selectivament, i també per la gestió dels residus generats als sectors industrial i de la construcció, que va començar a aplicar el 2004, si el Senat dóna llum verd a la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular i que inclou aplicar un únic cànon estatal.
Aquesta nova llei i la figura impositiva neixen de la necessitat de complir les directives europees per reduir el residus fins a arribar a un 65% recollits selectivament i s’inclou en el pla de recuperació, transformació i resiliència vinculats als fons europeus. Per no perdre’ls, l’Estat vol que s’apliqui a totes les comunitats. El problema d’aquesta nova centralització i del cafè per a tothom és que va en detriment d’aquelles comunitats que han fet els deures amb anterioritat, en especial Catalunya, que va ser pionera en implantar-lo el 2004, ja que l’impost estatal no serà finalista a diferència del que aplica ara la Generalitat, que el que recapta es destina al fons de gestió i es retorna en subvencions per la valoració de residus a les empreses i el finançament d’infraestructures de gestió dels residus als ens locals, entre d’altres.
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ja advertia el dia 8 passat al Parlament de l’amenaça de la llei que es va aprovar al Congrés el 23 de desembre perquè “suposa retrocedir en un camí que ja fa anys que tracem, amb el perill que això suposi un efecte desincentivador per al món local”. La seva implantació amb els anys ha permès millorar la recollida selectiva passant de percentatges d’un 30% als actuals d’un 46%. Només amb el cànon de residus municipals s’han recaptat 647 milions, que se sumen els 36 milions de l’industrial i els 34 del de la construcció, que s’han revertit en instal·lacions com per exemple 250 plantes de compostatge. Perdre el sistema impositiu propi podria condicionar molt la redacció de la llei de residus catalana que es vol aprovar aquesta legislatura.
Esmenes
Els partits catalans (ERC, el PDeCAT i la CUP) van intentar negociar sense èxit amb el Ministeri d’Hisenda perquè respectés la particularitat dels tipus impositius de cada territori i no s’envaïssin competències. Ara, tant JxCat com ERC han presentat esmenes en la seva tramitació al Senat, que ha de donar el vistiplau a la llei amb modificacions o no abans del 28 de març per tornar-la al Congrés. ERC, com ja va demanar Jordà, vol que es blindin els cànons catalans i presentarà una moció al ple d’aquesta setmana al Parlament en la qual demana fer un “front comú institucional” davant del govern espanyol, recordant que la figura impositiva va néixer amb un “ampli consens polític i social” a Catalunya. El PDeCAT, després de l’aprovació al Congrés, va registrar una proposició de llei d’articulat únic per permetre que l’impost se cedeixi a les comunitats, com ja es fa amb el de transmissions i el de successions, i puguin “modificar les càrregues o les bonificacions”, explicava el diputat Sergi Miquel.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
Mocions als ajuntaments i manifest dels ecologistes
Fa mesos que hi ha mobilització política i social davant el que es considera una “amenaça” competencial, la que suposarà la llei espanyola de residus. La diputada republicana Mònica Palacín explicava al Parlament fa unes setmanes que entitats ecologistes, patronals, cambres de comerç, sindicats, gremis, consellers, conselleres, exconsellers, diputats i alcaldes ha signat un manifest en defensa del cànon català, que s’ha traduït en mocions o acords de portaveus aprovats en molts ajuntaments perquè són conscients que no tenir-lo “tensionarà molt més del que ja ho estan els pressupostos municipals”, explicava Palacín. La Federació Ecologistes de Catalunya i la Plataforma Ciutadana Residu Zero, que agrupen diferents entitats, van ser les impulsores del manifest en defensa del cànon, recordant que la Generalitat en depèn, i de l’augment progressiu del seu preu, per fer la planificació de les polítiques.