El govern instarà la UE a facilitar l’ampliació interna
Demanarà a les institucions europees un “mecanisme de claredat” que permeti acollir nous estats com Catalunya
Reclamarà l’oficialitat del català i la sanció als estats que vulnerin drets
El govern català demanarà a les institucions europees que es dotin d’un mecanisme d’ampliació interna que permeti integrar a la UE nous estats que sorgeixin de l’interior de les fronteres dels seus estats membres. Ho va anunciar la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, en la cloenda del cicle de taules rodones Escolta, Europa, que l’executiu ha organitzat per fomentar la participació ciutadana en la Conferència sobre el Futur d’Europa (Cofoe). L’executiu d’ERC i Junts aprovarà un acord de govern per demanar a la UE que es doti d’un “mecanisme de claredat”, en paraules de la mateixa consellera, que estableixi les condicions polítiques i jurídiques perquè les nacions sense estat com Catalunya que formen part de la Unió puguin continuar-hi com a estats membres sobirans. De fet, fent bo el títol Escolta, Europa, la petició es farà directament a les institucions europees després de constatar, segons Alsina, que l’Estat espanyol no ha escoltat històricament les peticions de pacte fiscal, la consulta del 9-N, les eleccions del 2015 ni el referèndum de l’1-O i va optar per suspendre l’autonomia de Catalunya i empresonar els líders polítics i socials que els van impulsar. L’acord de govern que va anunciar Alsina també inclourà la demanda de l’oficialitat del català en el si de les institucions europees, així com el compromís de la UE d’actuar contra els estats membres que vulnerin valors democràtics i drets, si cal amb sancions. La consellera va anunciar aquestes peticions en la cloenda del cicle Escolta, Europa, que es va fer al paranimf de la UB i en què ahir van participar en una taula rodona els expresidents Pujol, Montilla, Mas, Puigdemont i Torra.
L’opinió dels presidents
L’expresident Pujol es va centrar en la seva intervenció en les dificultats actuals d’Europa per una triple pressió: una Rússia que sempre ha vist amb “por o refús” l’Europa occidental, la Xina i uns Estats Units “avui poc clars”. Pujol demana que Europa es reforci ideològicament i intel·lectualment en els seus punts forts: els valors i drets democràtics i socials, que són admirats arreu del món. El president Mas va reivindicar Europa com la “casa comuna”, el “camí natural” on Catalunya s’ha de fer lloc. Ho reivindica, diu, a pesar que a ell li va tocar gestionar l’austeritat imposada per la UE en la crisi del 2008 i malgrat la indiferència europea envers el procés català.
També el president Puigdemont va deixar clar que, si ell podia participar ahir en la taula rodona telemàticament des de Bèlgica, era “gràcies a Europa”. “Si fos per Espanya –hi afegia–, jo avui estaria tancat en una presó.” Puigdemont va reivindicar l’euroexigència en el respecte als drets democràtics de ciutadans i pobles, perquè, si no ho practica internament, difícilment Europa podrà reivindicar-los davant del món. En aquesta línia, el president Torra va diferenciar entre una Europa política que no ha respost a la vocació de sobirania de Catalunya i una Europa de dret que ha permès que Puigdemont, Comín i Ponsatí siguin eurodiputats en llibertat. En darrer terme, l’expresident Montilla va reivindicar Europa com “el projecte més engrescador” que Catalunya té sobre la taula.
Entre l’assoliment confederal i l’aspiració federal
Abans de la taula rodona dels presidents, n’hi va haver una altra de quatre eurodiputats de partits que han guanyat les eleccions europees en algun moment. Joan Colom, eurodiputat del PSC (1986-2004), i Concepció Ferrer, eurodiputada d’UDC (1987-2004), van reivindicar assoliments com l’euro, la supressió de fronteres i la lliure circulació de persones i béns. Colom va voler recordar que el Parlament Europeu ha passat de ser un organisme consultiu, el pressupost del qual era una part ínfima del pressupost europeu que gestionaven els estats, a ser una cambra de codecisió escollida directament pels ciutadans. Quant al català, Colom va advertir que difícilment serà oficial a Europa si no ho és al Congrés i al Senat espanyols. Sobre això, Ferrer va admetre que Catalunya no té reconeguda ni identitat ni participació política. Juntament amb Oriol Junqueras, eurodiputat d’ERC (2009-2011), van reclamar una política fiscal europea. Toni Comín, eurodiputat de Junts, va assenyalar la contradicció d’una política fiscal expansiva europea que no gestiona una federació sinó els estats.
