Un guàrdia civil, a judici per assetjar una víctima de l’1-O
Quatre persones hauran de respondre a les acusacions d’un delicte d’odi per haver vexat Marta Torrecilla a través de les xarxes
La dona va ser lesionada als dits al col·legi Pau Claris de Barcelona
La maldat de les xarxes socials contra Marta Torrecilla, una de les víctimes de l’1 d’octubre del 2017, amaga entre els seus responsables un agent del cos de la Guàrdia Civil. Aquest número de La Benemérita és una de les quatre persones que el 7 de març seurà al banc dels acusats de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona per afrontar un judici on se’ls demanarà responsabilitat per la comissió dels delictes d’odi i amenaces agreujades per motius de discriminació.
La pel·lícula dels fets arrenca el matí del dia del referèndum per l’autodeterminació a l’escola Pau Clarís, situada al passeig Lluís Companys de Barcelona. Allí, Marta Torrecilla va ser brutalment agredida pels agents de la Policía Nacional que s’hi van desplaçar. De fet, en aquest col·legi, s’hi van viure unes de les escenes de violència més bèsties d’aquells dies, amb agents de policies saltant des de dalt de tot d’una escala sobre persones que hi havia assegudes, als seus peus, en una actitud del tot pacífica.
A la Marta, se la va arrossegar escales avall, tocant-li els pits, i torçant-li els dits de la mà esquerra, fins a provocar-li una lesió que va necessitar atenció mèdica. La dona va denunciar el seu cas aquell mateix dia i ràpidament es va fer viral a través de les xarxes socials.
La difusió de les lesions va fer que, des de col·lectius contraris a la independència de Catalunya, s’acarnissessin amb Torrecilla, a la qual van turmentar amb 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades al seu telèfon i 791 missatges de text, SMS. Tots amb contingut vexatori, insultant, degradant.
Amb la investigació que es va fer arran d’aquest setge, Marta Torrecilla va aconseguir identificar quatre persones, que són les que ara aniran a judici. L’acusació contra tres d’aquests quatre homes sosté que van incloure Torrecilla en un grup de WhatsApp promovent el seu linxament a través d’aquesta xarxa social. El quart acusat s’ha identificat com l’autor d’un missatge SMS vexatori.
Pels fets que es descriuen en els relats acusatoris, l’advocat de Marta Torrecilla demana una condemna de dos anys i nou mesos de presó pel delicte d’odi i nou mesos de multa pel delicte d’amenaces agreujades per motius intimidatoris per a tres processats, a qui també sol·licita una indemnització de 3.000 euros per a la víctima. Per al quart acusat, el que va enviar un SMS a la Marta, es demana la mateixa pena de presó i una indemnització de 1.000 euros.
L’acusació pública, representada per la fiscalia especial per delictes d’odi, acusa tres dels processats per delictes d’odi, demanant un any i nou mesos, i al quart nom se l’acusa d’un delicte lleu d’amenaces, fet pel qual sol·licita una pena menor.
Aquests quatre són una petita part de les persones que van fustigar Torrecilla a través de les xarxes socials i el seu telèfon particular. Al lloc web Forocoches es van difondre les seves dades personals, i sobre aquest fet hi ha oberta una altra investigació de caire penal.
La maternitat per oblidar l’angoixa i el patiment
Si els càlculs del metge no fallen, Marta Torrecilla serà mare per primer cop el dia 11 del mes de març, tot just quatre dies després que es dugui a terme el judici contra els quatre acusats d’assetjar-la. Torrecilla serà mare a la plana de Vic, on va anar a viure fugint de Barcelona, una ciutat que se li havia fet angoixant arran del setge a què havia estat sotmesa després de fer públic el seu cas. El patiment de la Marta per la persecució constant i implacable d’aquells que no combregaven amb la seva ideologia política va arribar fins i tot a la feina. Treballava per una empresa madrilenya que organitza esdeveniments a Barcelona amb clients de la capital i se li va comunicar que se la feia fora perquè era un personatge que donava “mala imatge”. Un cop va estar assentada a la nova destinació, va voler donar un nou rumb a la seva vida, i la Marta es va posar a estudiar periodisme, i encara ho fa. Ella, víctima de la desinformació i les notícies falses, vol combatre aquesta mala praxi des de l’ofici, per això va posar-se a estudiar. La futura mare no només estudia, també treballa en una entitat cultural.