L’OTAN enviarà més tropes al flanc oriental
En desplegarà “milers” per l’amenaça russa “més gran en dècades”
Sospita que Putin no es limitarà a Ucraïna
Davant el risc que Ucraïna acabi en mans del Kremlin, a l’OTAN temen que vulgui ampliar la seva ofensiva militar a l’est d’Europa. Especialment preocupant va ser l’avís ahir a la tarda del govern rus avisant que una adhesió a l’OTAN de Finlàndia i Suècia tindria repercussions polítiques i militars “greus”. Així va començar l’escalada conflictiva entre Moscou i Kíev. “És la crisi de seguretat més greu que afronta Europa en dècades”, alertava ahir el secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, després d’una reunió d’urgència per videoconferència amb els líders dels 30 membres de l’aliança militar. Per això, van ordenar l’enviament de “milers de tropes” a l’est “ràpidament”.
Seran efectius de l’anomenada Força de Resposta de l’OTAN (NFR, per les sigles en anglès), que compta amb unes 40.000 tropes. És “una força multinacional altament preparada i tecnològicament avançada, formada per components terrestres, aeris, marítims i forces d’operacions especials” que es poden desplegar ràpidament”, diu l’aliança.
Tropes nord-americanes
Els Estats Units contribuiran en el desplegament, però la majoria d’efectius seran europeus, sobretot de França, Alemanya i el Regne Unit. L’Estat espanyol no ampliarà, de moment, el seu contingent a l’est, però enviarà “material defensiu” a Ucraïna, va prometre ahir el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares.
“El desplegament de les forces de resposta és per prevenir cap malentès. Estem preparats per protegir-nos”, defensa Stoltenberg, que acusa el líder rus de fer saltar pels aires l’ordre de seguretat europeu que hi havia fins ara: “Rússia ha posat fi a la pau a Europa.” Tots els aliats estan alarmats perquè temen que Moscou continuï “utilitzant la força” per aconseguir els seus objectius. I sospiten que van més enllà d’Ucraïna. Dubten si el conflicte es podria traslladar a un altre país aliat, malgrat que els que estan més en risc són els no aliats proatlantistes que queden a l’est d’Europa. Són Finlàndia –que compareix amb Rússia la frontera amb més quilòmetres de tota la regió–, Suècia i Moldàvia. Aquest últim és un país molt petit just al sud-oest d’Ucraïna i que té un territori rebel prorús, Transnístria.
Però ahir Moscou va posar en el punt de mira Finlàndia i Suècia, que van participar en la reunió d’urgència dels líders de l’OTAN. La portaveu del ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakharova, va avisar a mitja tarda que el compromís d’aquests governs amb una política de no-alineació militar és “un factor important per assegurar la seguretat i l’estabilitat al nord d’Europa”. Per a Moscou seria un desafiament.
Just després d’aquestes declaracions, Stoltenberg va criticar que el Kremlin continuï per aquest camí i encara vulgui vetar l’entrada d’aliats. L’OTAN s’enfronta ja “a un nou paradigma de la seguretat d’Europa”, però ho “faran pagar car” a Putin per l’atreviment, asseguren.
Favors a la Xina
“Putin ha comès un terrible error estratègic”, opina Stoltenberg. Mentre l’aliança militar atlàntica reforça la seva defensa al flanc oriental, a la Unió Europea veuen Putin desbocat. Incapaç d’articular una acció diplomàtica, el servei exterior que dirigeix Josep Borrell va haver de demanar favors a la Xina perquè li parin els peus.
Alt representant de la UE, Borrell va trucar al matí al ministre d’Afers Estrangers perquè intercedís, segons va explicar ell mateix. Ja fos per les súpliques de Borrell, per altres pressions o per sentit comú, Putin es va obrir a negociar amb el govern ucraïnès “un estatus neutral” pel país després d’una trucada amb el president xinès, Xi Jingping.
