La UE aparca l’ús de l’“arma financera nuclear” contra Putin

A la Unió Europea (UE) no creuen que sigui el moment de recórrer a una de les armes més poderoses que tenen per doblegar el règim de Vladímir Putin: el sistema Swift. Expulsar Rússia de la principal xarxa mundial de missatgeria entre bancs per fer transferències podria tenir un impacte enorme en l’economia europea.

Després d’acordar, dijous, un segon paquet de sancions contra Moscou, ahir al matí Brussel·les es va llevar veient com les tropes russes encerclaven Kíev i el president del Consell Europeu, Charles Michel, va sortir al pas dient que ja estaven preparant de forma “urgent” un tercer paquet.

Els 27 es van fer enrere al cap d’unes hores, filtrant alhora que sancionarien Putin i el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, dins del segon paquet. L’alt representant de la UE, Josep Borrell, va confirmar a la tarda que internament havien debatut l’ús de “l’arma nuclear financera”, com l’anomenava ahir el ministre d’Economia i Finances, Bruno Le Maire.

És “poc madura” i no té “suport unànime”, va assegurar Borrell, aparcant per ara la mesura sense descartar-la, si l’actitud de Putin empitjora. Països com ara Alemanya, Itàlia o Hongria recelen d’aquesta dura represàlia, però fins i tot a la Comissió Europea estan espantats.

Fonts comunitàries avisaven ahir que l’economia europea “pagaria un preu molt alt” si expulsen Rússia del sistema Swift, perquè implicaria tallar de facto el comerç amb aquest país. La UE té un vincle econòmic molt més fort amb el mercat rus del que té els EUA. No només per la dependència del gas; el comerç també és important. Les xifres són reveladores: les exportacions de la UE a Rússia pugen als 79.000 milions d’euros; les dels nord-americans, a 4.900 milions de dòlars.

Per això el segon paquet de sancions limita les represàlies comercials i se centra més en l’àmbit financer. Borrell defensa que limitaran significativament els fluxos financers de Rússia a la UE i tallaran l’accés del Kremlin i el seu entorn als mercats de capitals. Això va quedar en un segon pla ahir amb l’anunci de les sancions contra Putin i Lavrov, un moviment que envia un missatge polític, però de poc impacte real.

Tampoc s’han sancionat els dos grans bancs russos, Sberbank i VTB, com sí que han fet el Regne Unit i els EUA. Si congelen els seus actius, també repercutiria en la relació comercial amb Rússia. La UE ho té molt més difícil per collar Putin sense sortir-ne malparada.

Així i tot, no retira de la taula l’amenaça del Swift. Amb el Banc Central Europeu, n’estan analitzant el cost exacte, tot i que saben que les sancions que ja s’han posat afectaran de forma “irregular” alguns països i sectors. Des de Brussel·les insten els líders a buscar alternatives més quirúrgiques, que ataquin només parts del comerç amb els russos.