La crisi agafa Xi amb el pas canviat
SORPRESA ·
Pequín no havia previst un risc real d’invasió militar d’Ucraïna després de la seva trobada amb Putin a principis de mes
El president xinès es troba atrapat en una complicada situació després d’haver signat una declaració amb Rússia de suport mutu “il·limitat”
La guerra iniciada per Rússia contra Ucraïna la setmana passada va agafar el govern xinès amb el pas canviat i amb la necessitat de reajustar la seva posició amb el conflicte bèl·lic damunt la taula. A finals de la setmana passada, el president xinès, Xi Jinping, va manifestar al seu homòleg rus, Vladímir Putin, que “la Xina dona suport a Rússia i Ucraïna en la resolució dels seus conflictes a través de la negociació”, segons va assenyalar la premsa local. Pequín, que la setmana passada es va abstenir de votar un esborrany de resolució de Nacions Unides redactat pels EUA reclamant la fi immediata de les hostilitats, havia descartat durant setmanes les reiterades advertències nord-americanes i europees sobre l’imminent atac rus, fins i tot culpant Washington d’agitar el fantasma de la guerra. Aquesta certesa provenia de la signatura de la declaració conjunta de suport mutu que van fer els líders rus i xinès just abans de la inauguració dels Jocs Olímpics d’hivern.
El líder xinès està atrapat en una situació diplomàtica no esperada i molt complicada, ja que per un costat hauria de complir el seu compromís de suport mutu “sense límits” amb Putin, però sense abandonar completament el principi de “no ingerència” en política exterior que ha procurat sempre tenir per evitar crítiques en afers interns com ara el Tibet o Xinjiang. A tot això, cal sumar-hi el fet que a Pequín no li interessa enemistar-se completament amb Europa o els EUA, per raons estrictament econòmiques.
Aquest delicat equilibri en què es troba Xi podria resultar molt perjudicial per al mateix líder xinès, ja que donar suport “sense límits” a Rússia podria afeblir de manera notable la imatge que ha conreat en la darrera dècada de líder global i defensor dels països en desenvolupament. I és que, en un dels projectes més importants de la Xina i amb el segell de Xi, el de la Nova Ruta de la Seda, Pequín té previst el finançament de projectes tant a Rússia com a Ucraïna. Posar-se al costat de Rússia suposaria pronunciar-se com a garant d’un país agressor.
Impacte a l’Àsia
El primer ministre del Japó, Kishida Fumio, va advertir: “Si tolerem l’ús de la força per canviar aquest statu quo, també tindrà un impacte a l’Àsia.” Donava així a entendre que l’agressió del president rus cap a Ucraïna podria envalentir Xi respecte a Taiwan. El professor d’estudis europeus de la Universitat d’Oxford Timothy Garton va assegurar la setmana passada a l’espai Question time de la BBC: “Per descomptat, si algú es pregunta quin pot ser el pitjor escenari, aquest és Xi Jinping: pot pensar que «bé, si el camarada Vladímir pot sortir-se’n amb la seva a Ucraïna, potser ho podria fer a Taiwan.»” Sobre el terreny, l’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès va confirmar dissabte passat l’execució d’un exercici de desembarcament al mar de la Xina Oriental amb un nou vaixell de guerra, a prop de les costes taiwaneses.