Brussel·les presenta dimarts una esperada directiva per combatre la violència contra les dones
L’eurodiputada d’ERC Diana Riba reclama la creació d’eines “en l’àmbit europeu” per eradicar aquesta xacra
La Comissió Europea posarà sobre la taula aquest 8 de març una nova i esperada directiva per combatre la violència contra les dones. En declaracions a l’ACN, l’eurodiputada d’ERC i membre del comitè d’Igualtat del Parlament Europeu, Diana Riba, subratlla la “importància” que la CE presenti aquesta directiva i avisa que des de l’Eurocambra volen una proposta “ambiciosa”. “Esperem que s’incloguin totes casos de violència contra les dones i que s’entengui dins l’espai europeu que les violències masclistes van molt més enllà de la violència domèstica”, ha expressat Riba. En aquest sentit, l’eurodiputada d’ERC recalca que és necessari crear una legislació europea per tal que els estats membres actuïn igual davant les violències masclistes.
El mes de novembre, l’eurocomissària d’Igualtat, Helena Dalli, va avançar als membres del comitè de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere i del comitè Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors (LIBE) de l’Eurocombra que la directiva de la CE establirà normes per a la “prevenció, la protecció i l’accés a la justícia” per a les víctimes, així com la criminalització de formes específiques de violència contra les dones. La comissària Dalli va assegurar que l’enfocament de la directiva serà “interseccional” i centrat en la víctima, i que anirà “més enllà” del Conveni d’Istanbul.
La violència masclista com a delicte “transfronterer”
El setembre de 2021, el Parlament va adoptar una resolució d’iniciativa legislativa pròpia amb recomanacions a la Comissió per afegir la violència masclista a la llista europea de delictes greus. Aquesta és també una reivindicació de llarga durada, que pretén reconèixer la gravetat d’aquest crim a tota la Unió Europea. “Seria la segona eina (a banda de la nova directiva) que en l’àmbit europeu ens donaria la possibilitat que tots els EM estiguessin en un mateix nivell, que tinguéssim una definició conjunta dins d’Europa, amb unes sancions comunes, i uns jutjats especialitzats”, assegura Riba, ponent d’aquesta resolució de l’Eurocambra.
En declaracions a l’ACN, Claire Fourçans, experta del Lobby de les Dones Europeu, assegura que tipificar com a crim transfronterer la violència contra les dones és necessari perquè establiria una “base jurídica sòlida” per lluitar contra totes les formes de violència arreu de la UE. “L’objectiu és garantir el màxim grau de protecció”, assenyala Fourçans.
Tot i que encara no sé sap com la CE encabirà aquestes reivindicacions, Fourçans creu que la nova directiva europea sobre violència de gènere suposarà un moment “històric”. Segons l’experta del Lobby, tres de cada cinc dones a Europa pateix violència sexual o física, i gairebé la meitat de les víctimes de violència domèstica també han patit ciberassetjament alguna vegada.
La recopilació de dades d’assassinats masclistes és un altre problema. Segons dades d’EIGE, 444 dones en 10 estats membre de la UE van ser assassinades per les seves parelles el 2020, però és una xifra que queda lluny de la realitat perquè actualment no hi ha un registre complet de dones assassinades a la UE. Encara més, el fet que els delictes per violència masclista es redueixin en l’àmbit domèstic deixa de banda altres abusos com poden ser les violacions, o els assetjaments sexuals, psicològics o digitals.
És per això que des dels comitès de l’Eurocambra i les associacions feministes veuen essencial que la nova directiva tipifiqui com a violència contra les dones altres delictes com l’assetjament a través de les xarxes socials. “Totes les formes de violència contra les dones han de ser incloses en aquesta directiva si volem garantir que totes les dones gaudeixin el mateix nivell de protecció”, expressa Fourçans.
Amb relació a la possibilitat que una directiva com aquesta acabi sent aprovada, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba assegura que “hi ha esperança”, i subratlla que les organitzacions i els partits polítics estan “molt sensibilitzats”. “Evidentment, trobarem molts impediments perquè hi ha estats membre que no han ni signat el Conveni d’Istanbul”, apunta Riba. Tot i això, considera que tenen “terreny guanyat” perquè la Comissió ha fet ja el pas de presentar una nova normativa.
La proposta d’una nova directiva europea sobre violència masclista va ser anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el passat mes de juny. L’anunci fet per Von der Leyen va arribar com a resposta a la no ratificació del Conveni d’Istanbul per part d’Hongria, Letònia, Lituània, Eslovàquia, la República Txeca i Bulgària. Davant la negativa d’aquests sis estats i el bloqueig del Consell Europeu a l’adhesió de la Unió Europea al Conveni, la presidenta de la Comissió Europea va advertir que l’executiu proposaria “alternatives” en forma d’una nova regulació per combatre la violència contra les dones també a través d’internet.
La Convenció d’Istanbul
El Conveni d’Istanbul sobre Prevenció i Lluita contra la Violència contra les Dones i la Violència Domèstica, ratificat per Espanya el 2014, preveu que també siguin tractats com a violència masclista els casos d’assassinats perpetrats per desconeguts, el tràfic de dones, els matrimonis forçosos, o la mutilació genital femenina.
Aquest cobreix una sèrie de qüestions que entren dins les competències de la UE, mentre que d’altres són exclusives dels estats membre. Brussel·les pretenia que la UE firmés el conveni en global, però no hi va haver consens entre les capitals i, finalment, el juny del 2017 només es va firmar per aquelles matèries que entren dins les competències de la UE.