Brussel·les presenta una llei contra la violència de gènere
La directiva proposa que el sexe no consentit sigui considerat violació en els Vint-i-set i penalitzar la mutilació genital femenina i el ciberassetjament
També busca reforçar l’accés de les víctimes a la justícia
La Comissió Europea va presentar ahir un projecte de directiva que pretén unificar la definició del delicte de violació en tots els estats membres, perquè qualsevol relació sexual no consentida es consideri com a tal, sense la necessitat que l’agressor hagi fet ús previ de la força o hi hagi amenaçat, cosa que exigeixen la majoria de països. Concretament, Brussel·les alerta en un comunicat que fins a 18 dels 27 estats membres de la UE estableixen aquests dos requisits en la seva legislació com a condició per poder condemnar a algú per un delicte de violació, un escenari que, ara, la Comissió vol deixar enrere. Tot això forma part d’una directiva per unificar a nivell comunitari tant les definicions com les penes màximes dels delictes de violència de gènere, i que la Comissió va presentar a Estrasburg ahir, coincidint amb la celebració del 8-M, jornada en què les reivindicacions pels drets de les dones van tornar als carrers d’arreu del planeta.
En roda de premsa, la vicepresidenta en matèria de Valors i Transparència de l’executiu comunitari, Vera Jourovà, va lloar la directiva assegurant que “ofereix un enfocament integral” i “protegeix les víctimes”. En aquest sentit, la dirigent comunitària va citar un estudi recent de l’Agència Europea de Drets Fonamentals que revela que una de cada tres dones ha experimentat situacions de violència de gènere, mentre que una de cada vint ha denunciat, en els països de la UE, haver estat víctima d’una violació. “Massa dones i nenes han estat víctimes de violació, assetjament o abús. No hi ha lloc per a això a Europa. Per desgràcia, la situació no està millorant prou de pressa i ara la violència digital s’està disparant”, va lamentar Jourovà.
Assetjament a internet
De fet, entre les mesures anunciades per Brussel·les hi ha la proposta de tipificar l’assetjament a internet com a delicte europeu, perquè s’apliqui quan hi hagi atacs regulars sobre una mateixa persona i la víctima en qüestió pateixi “danys psicològics significatius”, segons explícita la Comissió. Ara mateix, només quatre dels Vint-i-set preveuen sancions contra el ciberassetjament, un fenomen que ha anat a l’alça durant els confinaments provocats per la pandèmia, i que engloba des dels insults fins a les amenaces que es fan a les xarxes, especialment dirigits a dones. En l’esfera digital, Brussel·les també advoca per elevar a delicte europeu la difusió no consentida d’imatges íntimes i la incitació a l’odi o a la violència masclista a través d’internet.
Amb relació a la mutilació genital, la Comissió aspira a eliminar les diferències entre les legislacions nacionals (que a vegades l’engloben dins dels delictes de lesions o contra la salut), i planteja dedicar a l’ablació femenina un tipus penal europeu propi, amb sancions màximes d’almenys cinc anys de presó.
Més inversió en polítiques feministes
El govern espanyol va aprovar ahir el III Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva Entre Dones i Homes, que preveu una inversió “històrica” de 20.319 milions d’euros i que tindrà una vigència temporal que anirà del 2022 al 2025. L’Estat espanyol no tenia un pla d’igualtat des del 2016. El pla consta de quatre eixos. El primer és el bon govern per caminar cap a maneres de fer i decidir més inclusives, el segon és l’economia per a la vida i el repartiment just de la riquesa, el tercer és la garantia de vides lliures de violència masclista per a les dones i el quart està dirigit a garantir els drets efectius per a totes les dones.