Visita europea enmig de nous bombardejos a Kíiv

MISSATGE ·

Els primers ministres de Polònia, Txèquia i Eslovènia reiteren en territori ucraïnès el suport “inequívoc” de la UE a la sobirania i independència del país

Zelenski diu que Ucraïna ha d’acceptar que no pot entrar a l’OTAN

Visita europea enmig de nous bombardejos a Kíiv.
Els primers ministres de Polònia, Txèquia i Eslovènia, a l’esquerra, en la trobada amb Zelenski i el seu govern a Kíiv, la capital ucraïnesa EFE.
Els primers ministres de Polònia, Txèquia i Eslovènia, a l’esquerra, en la trobada amb Zelenski i el seu govern a Kíiv, la capital ucraïnesa EFE / TELEGRAM ZELENSKI.

Redacció - KÍIV

La ciutat de Kíiv, assetjada des de fa dies per les tropes russes, ha tornat a imposar un toc de queda de 36 hores després de la intensificació dels bombardejos sobre blocs residencials, que van causar ahir almenys cinc morts. A conseqüència dels atacs es van incendiar edificis i va quedar gent atrapada sota la runa. L’alcalde de la capital ucraïnesa, Vitali Klitxkó, va anunciar el toc de queda al seu canal de Telegram, en què va advertir d’un “moment perillós” i va instar la població a preparar-se per no moure’s de casa o del refugi durant dos dies.

Enmig dels nous bombardejos, que es van repetir arreu del país, arribaven ahir a Ucraïna els primers ministres de Polònia, Mateusz Morawiecki; la República Txeca, Petr Fiala, i Eslovènia, Janez Jansa, en el marc d’una missió acordada per la Unió Europea (UE). Els tres dirigents que van sortir ahir en tren cap a Kíiv tenien previst reunir-se al vespre amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu primer ministre, Denís Xmihal.

Paquet d’ajudes

La visita va ser acordada durant l’última cimera informal de la UE, celebrada la setmana passada a Versalles. Del viatge també en van ser informats el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i representants de l’administració dels EUA, segons el portaveu governamental polonès, Piotr Müller. L’objectiu és “confirmar el suport inequívoc de tota la UE a la sobirania i independència d’Ucraïna i presentar un ampli paquet d’ajudes”, va explicar Müller, per qui la delegació “representa de facto la UE”. Segons el portaveu, la visita tenia el vistiplau del president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Entre els representants polonesos, hi havia el líder del partit governamental, l’ultranacionalista Llei i Justícia (PiS), Jaroslaw Kaczynski, que ocupa també la presidència del Comitè de Seguretat Nacional i Afers de Defensa.

Tot i els combats, les converses entre representants russos i ucraïnesos es van reprendre ahir després d’una pausa tècnica dilluns. El president Zelenski va suggerir ahir que el seu país havia d’acceptar que no es podrà adherir a l’OTAN. “Durant anys ens han dit que les portes [de l’Aliança] estaven obertes, però també que no hi podríem entrar. És una veritat i l’hem de reconèixer”, va dir Zelenski en una videoconferència amb un grup d’oficials. “Celebro que la nostra gent ho comenci a entendre i confiï en ella mateixa i els socis que ens ajuden”, hi va afegir el president.

Abans de la invasió, Putin havia inclòs el no ingrés d’Ucraïna a l’OTAN a la llista de “garanties de seguretat” exigides per Moscou als aliats. En una altra conversa ahir amb líders occidentals, Zelenski va alertar que la “maquinària de guerra” russa atacarà altres països europeus si no se l’atura. També va recordar que, en les tres setmanes guerra, han mort gairebé un centenar de nens.

Les autoritats ucraïneses han fet més balanços de les tres setmanes d’atacs. Així, més de 600 edificis han estat destruïts pels bombardejos a la ciutat de Khàrkiv, a l’est del país, des de l’inici de la invasió, segons va informar l’alcalde, Ihor Terekhov. L’alcalde va assegurar que entre aquests edificis arrasats hi ha escoles, llars d’infants, clíniques i hospitals. “L’exèrcit rus ens bombardeja constantment des de terra i des de l’aire”, va declarar Terekhov en una entrevista a la televisió.

Ostatges a l’hospital de Mariúpol

Les forces russes van continuar ahir l’ofensiva sobre diversos fronts, inclosa la ciutat costanera de Mariúpol, de prop de mig milió d’habitants, on la situació humanitària ha estat qualificada d’“apocalíptica” per la Creu Roja Internacional. Durant la jornada d’ahir van arribar informacions que els militars russos havien pres com a ostatges els pacients i l’equip mèdic del principal hospital de la ciutat. Més tard, el tinent d’alcalde de Mariúpol, Serguei Orlov, i el governador de la regió de Donetsk van confirmar la informació. En total, es tractaria d’unes 400 persones retingudes dins del recinte sanitari. Segons les autoritats, aquest centre ja va ser atacat per les forces russes, però el personal i els pacients s’havien traslladat al soterrani per continuar amb el tractament. El cap de l’administració militar de Donetsk, Pavló Kirilenko, va fer una crida a les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans a respondre a aquestes “violacions de les normes i costums de la guerra” que comet Rússia.