El món rural es manifesta a Madrid per la viabilitat de l’activitat

El món rural ha protagonitzat aquest diumenge una multitudinària manifestació al centre de Madrid, amb més de 100.000 persones, segons la delegació del govern, una xifra que els organitzadors, la plataforma 20Mrural, han elevat a 400.000.

Agricultors, ramaders, caçadors i regants de tot l’Estat han sortit en defensa “del camp, la seva cultura i les seves tradicions”. Els manifestants han reclamat mesures concretes per contrarestar l’augment del preu de l’energia i dels combustibles i l’increment dels costos de producció. També han reivindicat una Llei de la cadena alimentària “eficient”.

La marxa ha arrencat del Ministeri d’Agricultura, ha passat pel passeig del Prado i la Castellana, i ha acabat a les portes del Ministeri de Transició Ecològica, on els representants de les entitats organitzadores han llegit els parlaments.

L’oblit de les zones rurals, que pateixen dèficit de serveis públics i privats, la crisi de preus que arrossega el sector agrari, l’augment “desorbitat” dels costos de producció i els canvis necessaris en les polítiques agràries estatal i europea han centrat gran part dels discursos de les entitats.

Entre les principals reivindicacions de la jornada també hi hagut qüestions com la necessitat urgent de la regulació del mercat de l’energia, el control de la fauna salvatge –que causa pèrdues en els cultius i representa un risc sanitari per als ramaders- o la falta de relleu generacional.

 “Venim a Madrid d’una forma pacífica, però si el que ha de fer el camp són altres coses avui no és el final, sinó el començament de tot”, ha alertat el president d’Asaja, Pedro Barato. “Ja n’hi ha prou de posar en risc l’alimentació i la feina de moltes famílies. Que el president del govern deixi de viatjar i comenci a actuar”, ha reblat.

El secretari general de COAG, Miguel Padilla, que ha exigit al govern “intervenir o corregir el preu de l’energia, combustibles i matèries primeres”. “S’ha triplicat preu del gasoil i quadruplicat el preu dels fertilitzants. Tot s’ha desorbitat, haurem de malvendre les nostres terres i els pobles es quedaran més arruïnats del que ja estan”, ha lamentat. Padilla ha defensat que “cal un pla de xoc urgent i contundent perquè sigui possible la viabilitat de les explotacions i la flexibilització en la Política Agrària Comuna”. “No podem ser jardiners d’Europa, s’ha d’acabar amb l’especulació”, ha advertit.

El secretari general d’UPA, Lorenzo Ramos, ha sol·licitat a l’executiu espanyol que controli l’especulació davant l’increment “injustificat” de moltes matèries primeres. “L’especulació s’ha de combatre i s’ha de fer complir la Llei de la Cadena Alimentària perquè agricultors i ramaders no cobrem per sota dels costos de producció. Si aquests enguany són més cars, els nostres productes també ens els han de pagar més cars”, ha indicat.

El president d’Aliança Rural, Fermín Bohórquez, ha alertat que “el camp està patint un abandonament i ha reaccionat”. “La situació és crítica i molt greu, i a partir d’ara toca solucionar els problemes del camp”, ha assegurat.

En la mateixa línia, el president de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Ángel Villafranca, ha avisat que “no podem tenir una política agrària comunitària verda en números vermells”, i per tant, “necessitem rendibilitat a les explotacions dels nostres agricultors i ramaders”.

JARC: “La situació és insostenible per als professionals agraris”
El president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massot, ha explicat que es manifesten per “defensar la nostra sobirania alimentària”. “La situació és insostenible per als professionals agraris”, ha afirmat. Massot ha apostat per introduir canvis en les polítiques agràries que afavoreixin la producció i que “tinguin en compte la gent que viu a les zones rurals”.

Segons ell, un dels principals problemes és que la política agrària comuna resulta insuficient per resoldre els problemes que determinen la renda dels professionals agraris. Els preus que perceben els productors no cobreixen sovint ni els costos de producció, que es troben des de fa temps en una espiral alcista. “Cal donar més suport als professionals agraris, reduint la pressió fiscal i injectant liquiditat a les explotacions”, ha raonat. “La Comunitat Europea no pot tancar els ulls davant aquesta realitat, amb la crisi que patim l’únic camí possible és revisar la política agrària europea a favor de la producció d’aliments”, ha avisat.

Segons JARC, la guerra a Ucraïna ha tornat a posar de manifest la importància de la sobirania alimentària europea. “Hem d’estar preparats per no dependre de països tercers, i per això cal dissenyar polítiques des de Catalunya, Espanya i Europa que protegeixin la nostra producció”, ha conclòs.

“Els joves no volen continuar, no és rendible”
Massot ha expressat la seva preocupació perquè “cada vegada hi ha menys agricultors i ramaders treballant per garantir-nos uns aliments sans, de qualitat i assequibles”. “I la raó és ben senzilla: en molts casos la seva activitat no és rendible i els joves no la volen continuar”, ha sentenciat el president de JARC.