Marxa l’ambaixador d’Algèria a Madrid, torna la del Marroc
L’alineació de Madrid amb les tesis de Rabat tanquen la crisi oberta l’any passat però n’obren una altra amb Alger
El Senat algerià critica el gir del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental
L’ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, ha tornat aquest diumenge a Madrid gairebé un any després que el seu govern la cridés a consultes, segons ha confirmat la mateixa diplomàtica. L’anunci es produeix l’endemà que el ministeri d’Exteriors algerià cridés a consultes el cap de la seva delegació a la capital espanyola amb “efecte immediat”, arran del “viratge brusc” del govern espanyol en relació amb la qüestió del Sàhara Occidental.
“És un plaer tornar a treballar a Madrid i reforçar les relacions entre Espanya i el Marroc, tal i com han determinat els nostres respectius països”, ha dit Beyaich poc després d’aterrar a Barajas.
El retorn de l’ambaixadora marroquina es produeix dos dies després que el govern espanyol canviés per sorpresa la seva posició de neutralitat en el conflicte del Sàhara Occidental i anunciés el seu suport a la proposta marroquina d’una autonomia per al territori ocupat per la monarquia alauita el 1975.
Benyaich s’ha mostrat “contenta i satisfeta” de tornar al seu lloc. “Les crisi només es produeixen entre aquells que som família, i ara és un plaer tornar a treballar a Madrid”, ha assegura. Segons ella, ara “s’obre una nova etapa, una pàgina en les relacions entre tots dos països, i serà una etapa important”.
Preguntada pel reconeixement implícit d’Espanya de la sobirania de Rabat sobre el Sàhara Occidental, l’ambaixadora ha apuntat que el Marroc “aprecia en el seu just valor” aquesta nova posició, que, segons ella, també comparteix Estats Units. “Som països germans, i és un honor contribuir a aprofundir les nostres relacions”, ha conclòs l’ambaixadora marroquina.
La tornada de la diplomàtica posa punt i final a la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc oberta per la decisió de Madrid d’acollir en un hospital de Logroño el líder del Front Polisario, Brahim Gali, per tractar-lo de la Covid-19.
Aquesta decisió va empitjorar les relacions entre els dos països i va tenir el xoc més important en l’onada migratòria del maig de 2021, quan prop de 10.000 immigrants van entrar en tromba a Ceuta, molts dels quals menors d’edat.
La carta que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar divendres al rei Mohamed VI del Marroc, en la que avalava la proposta d’autonomia presentada el 2007 per Rabat per al Sàhara Occidental, ha permès tancar la crisi amb el regne alauita però ha indignat els sahrauís i els seus aliats d’Algèria, que han retirat el seu ambaixador a Madrid.
El Senat algerià, “estupefacte” amb el viratge de la Moncloa
EfeAquest diumenge el Consell de la Nació (Senat) d’Algèria ha denunciat el canvi de posició d’Espanya sobre la “justa causa” del Sàhara Occidental”. El Senat algerià qualifica de “dubtosa” l’alineació del govern de Pedro Sánchez amb les tesis marroquines.
“L’oficina del Consell de la Nació, presidida per Salah Goudjil, desitja expressar la seva estupefacció davant el sorprenent desviament registrat en la posició d’Espanya cap a la causa justa sahrauí i el dubtós suport que ha mostrat cap a un procés de colonització en contra de la legalitat de les relacions internacionals”, ha indicat el Senat en un comunicat de premsa.
Per la cambra alta del Parlament algerià, aquest gir suposa “una deriva i prendre part inacceptable contra una causa considerada per les Nacions Unides com la de l’última colònia a Àfrica”.
“La deriva de la posició del govern espanyol i la seva alineació amb les tesis del Majzen (l’aparell administratiu del Regne del Marroc) està fora de sintonia amb la realitat sobre el terreny, així com amb les costums i nocions del dret internacional que rebutja totes les formes de colonialisme i dominació”, assenyala el Senat.
El partit del Front d’Alliberament Nacional, que governa Algèria des de la independència de França el 1962, també ha criticat el govern espanyol i l’ha instat a revisar la seva nova posició “estranya”, que considera una “traïció històrica” al poble sahrauí.
