Catalunya ja ha rebut uns 11.500 refugiats
El govern pren nota de les propostes dels grups per fer front als efectes de la guerra
Catalunya ja ha rebut 11.500 refugiats que han fugit de la guerra a Ucraïna, dels quals més de 9.000 s’han acollit a una plaça pública, gestionada per la Creu Roja o pels ajuntaments. Així ho va detallar ahir a la tarda la portaveu del govern, Patrícia Plaja, després de la reunió entre el president, Pere Aragonès; la consellera d’Igualtat, Tània Verge; la d’Acció Exterior, Victòria Alsina, i tots els grups parlamentaris, tret de Vox, convocada arran de les peticions que li van fer en l’última sessió de control al Parlament per abordar les conseqüències del conflicte armat. Des de l’esclat de la guerra, també s’han escolaritzat 763 infants ucraïnesos a Catalunya.
Plaja va valorar positivament la reunió i va agrair la “voluntat i el to” de tots els grups, “sense excepció”. En la trobada, Aragonès els va traslladat les mesures del govern per fer front a la crisi provocada per la guerra, centrades a gestionar l’acollida de refugiats i el seu acompanyament i atenció psicològica, amb especial atenció que els menors que arriben sols i les dones amb fills “no caiguin a les xarxes de tràfic de persones o tràfic sexual”. Aragonès, en tot cas, també va prendre nota de les propostes dels partits, que va demanar que li facin arribar més concretament al llarg d’aquesta setmana per poder “tenir-les en compte” i treballar coordinadament. El president es va comprometre que la comunicació en el marc d’aquest espai sigui “constant i fluida”, per bé que de moment no se’n va fixar una periodicitat concreta.
Al matí, el conseller d’Economia, Jaume Giró, i la d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja van fer arribar a la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, en el marc d’una conferència sectorial per respondre a la crisi, propostes com la dotació d’un fons extraordinari per a les comunitats per fer front a les noves despeses i increments de preus, l’augment del límit de dèficit permès enguany des del 0,6% a l’1% del PIB, la fixació de mesures de suport al sector agroalimentari i la disposició d’ús per part del govern d’almenys una part dels 70.000 milions del fons Next Generation per accelerar la transició energètica.
