Política

Mor Madeleine Albright, la primera dona secretària d’Estat dels Estats Units

Va dirigir la diplomàcia nord-americana entre el 1997 i el 2001

Va ajudar a dirigir la política exterior occidental en l’època posterior a la guerra freda

Madeleine Albright, la primera dona secretària d’Estat dels Estats Units, va morir ahir de càncer als 84 anys, segons va informar la seva família en un comunicat. “Hem perdut una mare amorosa, àvia, germana, tieta i amiga”, va anunciar la família en un missatge difós a Twitter. La vida d’Albright, considerada una de les dones més rellevants de la política nord-americana, sembla treta d’una història de ficció de Hollywood. Nascuda com a Marie Jana Korbelova a Praga el 1937, ningú podia pronosticar que, dècades més tard, es convertiria en la primera dona secretària d’Estat dels Estats Units amb un nou nom, molt més “americanitzat”: Madeleine Albright.

Aquesta inversemblant transformació va tenir l’inici a l’antiga Txecoslovàquia, d’on la seva família, jueva, va haver de fugir després de l’annexió per part dels nazis del territori de Bohèmia, com es deia aleshores l’actual República Txeca. Després d’uns anys a Londres, l’Alemanya nazi es va enfonsar i la família Korbelova va poder tornar al seu país. En aquells anys de transició, Marie Jana va anar a estudiar a Suïssa, on va aprendre francès i va decidir canviar el seu nom per Madeleine. En la seva tornada al país, el Partit Comunista de Txecoslovàquia ja s’havia fet càrrec del govern local, i el seu pare, Josef, diplomàtic de carrera, va decidir renunciar al càrrec per discrepàncies ideològiques. Va ser aleshores, l’any 1948, quan la ja Madeleine i la seva família van arribar als EUA per primer cop, com a asilats polítics.

Diferents ciutats, com ara Nova York i Denver, a Colorado, van acollir la jove Madeleine, que va conèixer el seu marit, Joseph Medill Patterson Albright, durant la seva etapa de becària al diari local The Denver Post a finals de la dècada dels cinquanta. La seva nova identitat, Madeleine Albright, estava completa.

Després de recórrer algunes poblacions de la geografia nord-americana, la família Albright es va establir a Washington DC. Va ser allà on Albright va cridar l’atenció de les altes esferes des de càrrecs als centres de pensament i universitats més importants del país. També va treballar d’assessora per a diversos candidats presidencials i senadors.

Tant va ser el seu impacte, que una de les primeres decisions del president Bill Clinton (1993-2001) va ser nomenar-la ambaixadora dels EUA davant les Nacions Unides. Més endavant, el 1997, Albright es va convertir en la primera dona a ser secretària d’Estat dels Estats Units, el càrrec de més rang de la diplomàcia nord-americana.

Des d’aquella posició, va ser una figura clau de l’administració de Clinton i va portar el rumb del país en l’època posterior a la guerra freda. El 2012, el president Barack Obama (2009-2017) va atorgar a Albright la medalla de la Llibertat, l’honor civil més alt de la nació, assegurant que la seva vida “va ser una inspiració per a tots els nord-americans”. En especial, segons ella mateixa va admetre en una entrevista al diari The Huffington Post el 2010, per a les dones. “Em va costar molt de temps desenvolupar una veu, i, ara que la tinc, no em quedaré en silenci”, va sentenciar Albright.

LES XIFRES

dd
dddd
dddd

LA XIFRA

dd
dddd
dddd
84
anys
és l’edat que tenia l’exsecretària d’estat nord-americana Madeleine Albright.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gemma Geis pren possessió del càrrec de diputada a la Diputació

GIRONA
Política

L’Audiència de Madrid no ajudarà Andorra a investigar Rajoy per l’Operació Catalunya

barcelona
política

Aragonès: “Aquesta és la legislatura que ha posat fi a la repressió”

barcelona
Unió Europea

Roberta Metsola és reelegida presidenta del Parlament Europeu

Barcelona
Política

El Parlament acorda tres senadors per a PSC i Junts i un per ERC i PP

barcelona
política

Els nous consellers del govern valencià del PP prenen possessió del càrrec

barcelona
política

PSC i SOM presenten una moció de censura a Els Pallaresos

ELS PALLARESOS
Estats Units

Trump reapareix amb l’orella embenada i ovacionat a Milwaukee

Barcelona
Estat espanyol

Yolanda Díaz anuncia un acord entre Sumar i el PSOE per derogar la Llei mordassa

Barcelona