Via lliure per poder jutjar el rei emèrit a Londres
La justícia britànica denega la immunitat a Joan Carles, i afirma que ja no té vincles amb la Casa Reial en viure a l’estranger
Ara Corinna pot continuar endavant amb la demanda per assetjament i espionatge
-
El rei emèrit espanyol Joan Carles de Borbó, fugitiu als Emirats Àrabs Units (EAU) des de l’agost del 2020, i la seva examant Corinna Larsen EFE / ARXIU. -
El rei emèrit espanyol Joan Carles de Borbó, fugitiu als Emirats Àrabs Units (EAU) des de l’agost del 2020, i la seva examant Corinna Larsen EFE / ARXIU.
El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les va denegar ahir la immunitat al rei emèrit, Joan Carles, i va donar via lliure a la seva examant Corinna Larsen perquè tiri endavant la demanda per assetjament i espionatge, interposada el mes de juliol passat. Els advocats de Clifford Chance, un dels gabinets més cars del mon, que s’encarreguen de la defensa de Joan Carles, havien al·legat que tenia protecció legal a l’estranger pel fet de ser membre de la Casa Reial espanyola.
El jutge Matthew Nicklin, encarregat del procediment, va publicar ahir un acte en què només concedeix protecció a Joan Carles entre el 2012 i la seva abdicació, el juny del 2014. “Si bé és clar que el demandat conserva un estatus especial i sense precedents de rei emèrit, és igualment clar que només hi ha un rei d’Espanya i cap de l’estat espanyol des del 19 de juny del 2014”, diu la resolució, de 27 pàgines.
El jutge assegura que no hi ha cap dubte que Joan Carles no té cap vincle amb la Casa Reial espanyola i que viu als Estats Àrabs Units. I ironitza sobre l’argument de la defensa: “Això significaria que si demà el demandat entrés en una joieria a Hatton Garden [carrer de Londres on hi ha les principals joieries] i robés un anell de diamants, no es podria enfrontar a cap procés civil o penal en aquesta jurisdicció. Res en els principis del dret internacional o en el respecte a la dignitat i sobirania de l’Estat espanyol obliga a aquesta conclusió.”
Per la seva banda, Robin Rathmell, advocat de Corinna Larsen, va afirmar: “La decisió d’avui mostra que el demandat [Joan Carles] no es pot escudar en la seva posició de poder o privilegis per esquivar aquesta demanda.” I afegia: “Joan Carles de Borbó i Borbó haurà de rendir comptes davant d’un tribunal per la seva conducta com a particular. Aquest és el primer pas en el camí cap a la justícia. Els espantosos fets es presentaran per fi davant d’un tribunal.”
Larsen demana una indemnització (no fixada encara) i una ordre d’allunyament. En la denúncia explica que l’assetjament de Joan Carles i del CNI l’ha afectada professionalment, perquè ha perdut clients. També ha tingut problemes amb els seus fills, i afirma que ha patit ansietat i humiliació, i quasi no surt de casa. Joan Carles encara pot apel·lar al Suprem, però sembla complicat que li concedeixin la immunitat després de la contundent i sarcàstica resolució del jutge Nicklin. Les dues parts estan cridades a presentar-se el proper 29 de març.
LES FRASES
El precedent de Pinochet no serveix
La defensa de Joan Carles tenia com a referent el cas de l’exdictador xilè l’octubre de 1998, quan va ser arrestat a Londres després que Baltasar Garzón, aleshores jutge de l’Audiencia Nacional espanyola, emetés una ordre de detenció per genocidi, tortura i desaparició de persones. Pinochet havia viatjat a Londres per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica per una hèrnia discal. En aquell moment era senador vitalici a Xile, i va dir que no el podien arrestar perquè tenia passaport diplomàtic i dret a immunitat.
Després d’un complicat procés i d’una forta pressió per part del govern xilè, de George Bush i de Margareth Thatcher, el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les li va donar la immunitat. La immunitat, però, li va ser retirada per la Cambra dels Lords en una ajustada votació per només tres vots, en considerar que la llei no tenia en compte els crims contra la humanitat dels quals l’acusava el jutge Garzón. La defensa de Joan Carles s’emparava en la llei d’immunitat estatal britànica, una regulació aprovada el 1978 que deixa fora de la jurisdicció britànica els actes comesos al territori per tercers estats o per mandataris d’altres països.