Feijóo, un gestor bilingüe

Al ritme del People have the power de Patti Smith, el PP va posar fi al flirteig amb les primàries després d’haver vist com ha acabat l’experiment democràtic d’elegir Pablo Casado el 2018, i va aclamar Alberto Núñez Feijóo –que es va fer acompanyar sota la música pel predecessor i per Mariano Rajoy– com l’esperança blanca que ve de la Galícia de majories absolutes. En el ritual de demanar un vot que ja té amb una majoria a la búlgara del 99%, Feijóo va enaltir la seva gestió autonòmica –el seu pedigrí són les quatre majories absolutes a Galícia des del 2009– i va reivindicar les baixades d’impostos amb l’oxímoron de vincular el reforçament dels serveis públics i la menor recaptació. “Tots els presidents del PP hem abaixat impostos i hem quadrat els comptes. Els gallecs paguen 1.100 milions menys en impostos que quan vam arribar al govern”, va dir. I, després de parlar uns minuts en gallec a Sevilla, es va erigir en líder del partit del “bilingüisme cordial”.

Després d’apostar per la continuïtat i la conciliació amb Cuca Gamarra com a secretària general, el líder in pectore premia Andalusia situant com a número tres el malagueny Elías Bendodo, la mà dreta del president de la Junta, Juanma Moreno. En la seva política de comunicar noms per degoteig, ahir va confirmar com a vocals del comitè executiu els catalans María de los Llanos de Luna i Óscar Ramírez. Entre els 30 membres de la junta directiva, només hi ha un català: Jordi Roca. Feijóo, però, va prometre reflotar el PP a Catalunya. “Les llengües no es combaten, es respecten. Som el partit de la llengua comuna, que és l’espanyol, i el partit de les llengües d’Espanya”, va dir en una picada d’ullet a la pluralitat. Per Alejandro Fernández, “s’obre una nova etapa que serà d’estabilitat, de seriositat i de recuperar espai, i el PP de Catalunya s’hi afegirà”.

Amb la presència de Manfred Weber (PP europeu), però amb l’absència de la maltesa Roberto Metsola, presidenta del Parlament Europeu, que va viatjar a Ucraïna, l’andalús Juanma Moreno es va permetre equiparar el poder de Sevilla per avivar les remuntades del PP amb el que passa també a la selecció espanyola “des del 12 a 1 de l’Espanya-Malta” del 1983 a l’estadi Benito Villamarín.

Per la refundació del 1990 d’AP en el PP, ara fa 32 anys, José María Aznar va ser homenatjat per haver portat el PP a la dolça derrota del 1993 i a la victòria del 1996 que li va obrir La Moncloa. Absent per culpa de donar positiu en covid i forçat a aparèixer per videoconferència, Aznar va emocionar la sala amb el record dels assassinats per ETA i va fer una crida a fer pinya amb Feijóo. “Espanya no és d’esquerres i cal trencar el tabú que l’esquerra és invencible. No podem fallar i no fallarem”, va dir.

Més dur va ser Mariano Rajoy, que va demostrar que la ironia és com el vi, que agafa més cos quan envelleix. “Doneu suport a Alberto com me’n vau donar a mi, però no més. No és possible.” Dit això, es va vantar de desprecintar l’article 155. Va reivindicar la seva actuació durant l’1-O amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. “Molts donen lliçons sobre el que s’havia de fer i, sobretot després, són especialistes a torejar des de la barrera, però aquell toro el vam torejar nosaltres.”

“Ara tothom sap que l’Estat té instruments per defensar-se”, va dir, i va provocar una gran riallada entre l’audiència. “Hi ha algú que va dient per allà que ara les coses estan més tranquil·les perquè ha iniciat un procés de no sé quin diàleg... Jo crec que les coses estan més tranquil·les perquè la gent pren nota quan li passa el que li passa i és el que tots estem pensant”, va dir per subratllar l’èxit de la presó amb una perífrasi a la gallega de les seves. I tot i que en cap moment va citar les diferències entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, sí que va reclamar que les diferències entre companys se solucionin amb voluntat d’acord i lleialtat. Tenim un líder i això ja és molt, va dir. “Si estem units podem guanyar. O no. Però si estem dividits perdem segur.”