La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística demana a la UE que reconegui com a oficial el català
La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN) ha demanat aquest dimecres que la Unió Europea reconegui el català com a llengua oficial i que “respecti la diversitat lingüística”. En un debat sobre el procés pel qual el gaèlic ha adquirit l’estatut ple a la UE, el secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, ha assegurat que és un “escenari ridícul” que els eurodiputats catalans no puguin fer servir la seva llengua, i ha apuntat que cal una reforma de les polítiques lingüístiques “caducades” de la UE.
“Haurien de representar la igualtat, i no la desigualtat”, ha expressat Hicks en relació amb les actuals polítiques lingüístiques de la UE. El secretari general de l’ELEN ha afirmat que des de la seva organització “recomanen” a la UE que adopti un pla lingüístic a escala de la Unió i que “promogui i protegeixi les llengües menys utilitzades”.
El debat, organitzat per la delegació del govern davant la UE, hi han participat les conselleres d’Acció Exterior i Justícia. Victòria Alsina ha dit que és “inacceptable” que la tretzena llengua més parlada a la UE continuï sent “totalment vetada” per manca de voluntat política dels governs espanyols. Fent una crida a les institucions europees, la consellera d’Exteriors ha apuntat que “cada vegada que una llengua adquireix l’oficialitat es fa més clar el desavantatge del català”. “Hi ha vint-i-quatre llengües oficials, i onze d’elles tenen menys parlants que el català”, ha recordat Alsina.
Lourdes Ciuró ha assenyalat que el govern no té intenció de frenar els esforços per aconseguir el mateix tracte que la llengua irlandesa i ha subratllat que la sentència del 25% del castellà a les escoles està sent un “impediment” per l’aplicació del “model d’escola català ancorat en la immersió lingüística”. Amb això, la consellera ha afirmat que la sentència és una mostra que les autoritats espanyoles veuen la llengua com un “instrument polític” i no com una forma de “progrés i cohesió”.
En el debat també han participat dos membres de la Conradh na Gaeilge, un fòrum democràtic de la comunitat de parla irlandesa. Peadar Mac Fhlannchadha ha explicat que el repte més gran a l’hora de fer oficial el gaèlic a la UE va ser convèncer el govern d’Irlanda per tal que demanés a les institucions europees el reconeixement.
En relació amb les dificultats del tràmit, Dáithí Mac Cárthaigh, membre del fòrum, ha apuntat que és “definitivament” un tema polític. “Una vegada s’ha superat la fase política, la resta es pot desenvolupar perquè el cost no és molt gran”, ha detallat. Així mateix, ha afegit que el problema del govern “és Madrid” i no Brussel·les.
Els dos membres de la Conradh na Gaeilge han coincidit que la situació de la llengua catalana “és més forta” que la irlandesa, però que el fet que no tingui un Estat propi juga un paper rellevant. En la mateixa línia, Mac Cárthaigh ha destacat que hi ha una dinàmica “diferent” entre el català i l’irlandès, atès que “el català té una política de normalització des de finals dels setanta, i el gaèlic no”.
Sobre els recursos necessaris per tirar endavant el tràmit també ha parlat la professora de la Universitat de Barcelona Eva Pons Parera, que ha assenyalat que més enllà de l’acord unànime entre els Vint-i-set, cal veure fins on es pot arribar tenint en compte que la constitució espanyola només inclou el castellà com a llengua oficial. “No és una qüestió de recursos, sinó una qüestió legal i política”, ha conclòs.